Un llibre dels altres límits

No és cap secret que m’agrada el que trobo als altres límits, i tampoc serà cap secret aquest llibre perquè més d’un cop he parlat del seu autor.

Fa un temps va oferir la possibilitat de comprar en preventa el llibre que estava escrivint, El comedor de coños, i m’hi vaig apuntar, gràcies a això el meu nom apareix a la llista de mecenes al final del llibre, concretament sóc el número 110. I ara una petita ressenya d’un llibre amb un títol tan poc correcte.

El comedor de coños / Rafael Fernández.

No és un llibre per tots els públics, concretament i en paraules de l’autor està especialment “prohibit” a menors d’edat i subhumans. Això em fa pensar en aquell avís que sortia abans de la pel·lícula Makinavaja que deía “Savierte al distingio publico y al normal” i a continuació deia a qui podia ofendre la pel·lícula, una llaaaaarga llista on no hi faltava ningú, ho podeu comprovar aquí a partir de 0:00:27 segons.

Tot i que es pot llegir de manera independent, tècnicament aquest és el tercer llibre de la trilogia de Sigmundo, protagonista i una mica alter ego del propi autor. Resumint rapidíssimament: al primer llibre el jove protagonista deixa la feina al Corte Inglés i la casa dels avis on viu per anar a treballar de cambrer en una discoteca de la part turística de la illa (Gran Canaria) i tirar-se a totes les ties que pugui mentre intentarà convertir-se en el millor escriptor de tots els temps. Després d’un temps i de fer algunes voltes sembla que la cosa li comença a funcionar i arribem al segon llibre, aquí es trasllada de Canàries a Madrid a viure del seu blog de sexe. Tot i que el protagonista en el fons és un romàntic, tot sembla reduir-se a sexe, brut, directe, animal i que acaba sent una arma. La cosa no acaba excessivament bé. Això han estat Diarios secretos de sexo y libertad i 20 polvos, respectivament.

I arribem al present llibre. Sigmundo malviu en un pis (per dir-ne d’alguna manera) i en un sopar que li organitzen els lectors del seu blog coneix a Charo. Cal dir que Charo és un gran personatge, van ser llegir-la 20 pàgines i desitjar que un tren de mercaderies l’atropellés de manera repetida fins no deixar ni un sol àtom sencer del seu ADN, ha aconseguit superar el personatge literari que més odio Dora Spenlow. Però Sigmundo no només batalla amb Charo (les relacions de Sig són lluites de poder, en que curiosament ell sol ser la víctima), també intenta donar sortida a les seves aspiracions literàries en el “bonic i tendre” món dels guions televisius, també fa una mica de xantatge i de mentres es segueix tirant tot allò que se li posa a l’abast. I si tenim en compte que se li posen a l’abast lectores del blog… ja poden imaginar-se que no és un noi per mirar postes de sol agafant-se de les mans, o com a mínim no amb elles, amb noies que no li interessen el més mínim. Sigmundo en el fons és un romàntic, però només es troba amb noies que el volen domesticar, sobretot perquè no són gran cosa i millor si de cas igualar cap a baix. No li interessen, no pot ser feliç de cap manera.

I aleshores arriba el moment Raymond Chandler. Chandler escrivia amb màquina, posava en un costat els fulls que li demanaven per una novel·la i anava escrivint, quan veia que la pila se li començava a acabar anava tancant arguments i resolent coses. Sembla que a Rafael Fernández li entra pressa i decideix acabar la novel·la una mica per les braves. Però ho fa tan refotudament bé i és tan poètic que se li perdona. Li queden coses per explicar, però ens les imaginem. Sigmundo és algú que està sol, que només demana al món algú que l’estimi per ser qui és i com és, aquesta trilogia és la seva baixada a l’infern: plena de sexe, de mala llet, de ràbia i també d’humor i fins i tot tendresa, de vegades tot alhora, i en aquest llibre crec que ens despedim de Sigmundo.

No sé si una ressenya així de críptica us animarà a comprar algun dels llibres, mireu els enllaços, de quasi tots els seus llibres hi ha penjades parts en pdf, això sí, els seus llibres són molt directes, tenen moltes fotos (sí, fotos d’aquestes que esteu pensant) i està escrit amb les vísceres, us enfrontarà a la part més fosca que tots nosaltres tenim, potser no us agrada, i després sereu persones diferents.

Crec que el risc paga la pena!

5 thoughts on “Un llibre dels altres límits

  1. Pingback: Mis vacaciones han terminado: | Ezcritor

  2. Pingback: Rafael Fernández “Ezcritor” critica DPK | Cesc Llaverias

  3. Pingback: Ressenyador | Cesc Llaverias

  4. Pingback: Ressenya de: Prostituto de extraterrestres, de Rafael Fernández – Cesc Llaverias

  5. Pingback: Reseña de: Prostituto de extraterrestres, de Rafael Fernández – Cesc Llaverias

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *