Un altre Lloret? Sí, existeix.

Hi ha prop de quaranta discoteques a Lloret, més de vint estan al mateix carrer. Això fa que Lloret (“de Mar” a partir dels anys 60) tingui una imatge molt concreta, una imatge que s’esforcen a canviar. Per això l’ajuntament i la revista Descobrir van convidar a alguns bloggers, la Sandra entre ells, a fer una visita per Lloret, i jo m’hi vaig adosar. I he de dir que va ser una agradable sorpresa. Les fotos bones aquí.

El primer lloc on ens van portar va ser el Cementiri Modernista de Lloret, la cosa tenia molta lògica. Aquell cap de setmana es celebrava la festa dels “americanos” més coneguts com “indians”, i el cementiri va tenir un auge gràcies a aquests indians que tornaven carregats de quartos i amb ganes d’ostentar fins a la mort, literalment. LLOR_2014_01LLOR_2014_02LLOR_2014_03LLOR_2014_04

Puig i Cadafach, poca broma!

Puig i Cadafalch, poca broma!

I sí, malgrat que algunes de les tombes són joies del modernisme, però no deixa de ser un cementiri, però algunes tenien coses com gàrgoles, que m’encanten i em vaig entretenir fent fotos d’aquests detalls, sóc així d’estrany.

LLOR_2014_05LLOR_2014_06LLOR_2014_08LLOR_2014_09LLOR_2014_10LLOR_2014_11LLOR_2014_13LLOR_2014_14Després d’això cap a Sant Pere del Bosc, un racó perdut i d’una tranquil·litat i silenci que costa de creure que siguem a Lloret. Bé, a uns pocs quilometres en realitat. Es té constància d’aquest edifici, o almenys de la congregació que hi havia des del segle X. Amb la desamortització de Mendizábal el 1860 va ser comprat per Nicolau Font, un ric indiano (que encara estava a Amèrica) i cosí de l’alcalde de Lloret, que volia evitar que el monestir passés a manys estranyes. En tornar d’Amèrica hi va fer un asil, i amb el temps ara és un restaurant, un hotel de luxe i un spa.

Veieu què sobresurt del campanar?

Veieu què sobresurt del campanar?

LLOR_2014_16LLOR_2014_17

Capella

Capella

I per acabar el matí vam poder passejar pels Jardins de Santa Clotilde, una experiència genial que a la tardor ho ha de ser encara més, el matí era molt calurós. Un jardí romàntic fet construir pel Marquès de Roviralta (un indiano de nou) en honor a la seva primera dona Clotilde (que va morir molt jove) i dissenyat per: Rubió i Tudurí. Encara ara el jardí dóna accés a un parell de cases privades, luxoses no, el següent. El jardí és espectacular, sorteja molt bé els inconvenients del desnivell i té vistes sobre la cala Sa Boadella.

LLOR_2014_19LLOR_2014_20LLOR_2014_21LLOR_2014_26LLOR_2014_27LLOR_2014_33

Sa Boadella

Sa Boadella

Les escales amb les sirenes i el mar al fons són màgiques.

LLOR_2014_22LLOR_2014_24LLOR_2014_28LLOR_2014_23LLOR_2014_29LLOR_2014_30LLOR_2014_31LLOR_2014_32D’aquí ja vam anar a dinar al centre de Lloret, on es celebrava la IV Fira dels Americanos, i vam dinar escoltant les proves de so de Lucrecia.

LLOR_2014_34La calorada va donar pas als núvols i a algunes gotes, i encara ens quedava visita. Al nucli de Lloret vam veure per fora dues cases d’indianos: la de Nicolás Font i la d’Agustí Cabanyes. Jo em vaig fixar en els detallets.

LLOR_2014_38LLOR_2014_39També són d’origen indià les capelles de l’esglèsia de Lloret, d’un estil modernista una mica bizantí, fa un tot una mica estrany amb el campanar.

LLOR_2014_35LLOR_2014_36LLOR_2014_37I ja per acabar el Museu del Mar, a Can Garriga, on s’explica el vincle històric de Lloret amb el mar, bé amb la pesca, bé amb la navegació de cabotatge o ja amb la ruta de les amèriques, comerciant amb tot el que es podia comerciar (i això va incloure sovint esclaus que feien el viatge Àfrica-Amèrica, una part poc digna però que no convé oblidar).

LLOR_2014_40LLOR_2014_41Al Museu més tard feien una visita teatralitzada, vam poder parlar amb “Hemingway” que ens va explicar que el daiquiri va ser popularitzat per un lloretenc a L’Havana, en Constantino Ribalaigua, al seu bar anomenat La Floridita. I per arrodonir la jornada vam fer un daiquiri abans de donar per finalitzada aquesta sorprenent visita.

Per acabar un frase que vam trobar al museu i que resumeix molt bé gran part del tema indià: “Els que tornen amb diners són anomenats americanos. Els que tornen sense res no tenen nom. Els que no tornen tampoc.”

La resta de participants al blogtrip, a part de la Sandra enllaçada més amunt i aquí també, van ser:

David, d’Equipatge de mà
Sussanna i Jordi, de Companys de viatge
Elisabet, de Donant un voltet
Daniel, de Destinos Actuales

En la meva nova novel·la apareix Lloret, poc, però em sembla que no és precisament el Lloret que he vist avui.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *