Ressenya de: Prostituto de extraterrestres, de Rafael Fernández

Darrer llibre de Rafael Fernández, també conegut com Ezcritor. Aquest no és un llibre que et sedueixi, t’agafa pels collons i t’arrossega. A mida que anava llegint les opcions es reduien a dues: o el Rafa és un escriptor collonut o està molt malalt i molt fatal de lo seu… tampoc són opcions excloents.

La història de Mierda, Pedo, Merchi, Paca Rosa (sí, heu llegit bé), David… no hi ha bons, tots són exemples d’éssers humans despreciables, ni com a menjar per gossos servirien (en cas de que sentissim apreci pels animals). Però no són simplement dolents, o no del tot. Hi ha les seves circumstàncies.

Mierda està en un matrimoni que sent com una presó, Pedo també, Merchi està fatal des que un dofí la va violar (a mi no em pregunteu), Paca Rosa ha aconseguit ser presentadora de televisió com ens podem imaginar, i David era un policia normal fins que va decidir montar un petit imperi de prostitutes i… per què seguir?

No és un llibre per tothom. Els personatges són odiosos i tota la narració és en primera persona, o sigui que tindreu homofòbia, masclisme, misoginia, clasisme, racisme i pràcticament qualsevol cosa que us pogueu imaginar per retorçada que sigui, per ofensiva que resulti. No es pot dir allò de que els personatges eren bons i el món els va convertir en el que són, no del tot, ells ja eren dolents abans, però no tant, les circumstàcies són les que han disparat això, tots som dolents, però hi ha qui decideix deixar anar a la bèstia…

Com que ja m’he llegit tots els seus llibres (excepte un d’infantil perquè vaig fatal de temps) puc posar-me en plan erudit i situar aquest llibre dins la seva obra. No és un dels llibres protagonitzats pel seu alter ego Sigmundo (les seves aventures de moment van acabar a El comedor de coños), és un llibre de ficció del tot, no basat en la seva vida. Per tant seria una mica com Un bebé o Los alucinantes viajes en el tiempo de los EEUU, escriure partint de la propia experiència és una cosa, posar-se a inventar sense aquesta base (o sense aquesta base tan clara) té mèrit, i aconseguir una novel·la que no es caigui és una tasca difícil, i se’n surt, se’n surt molt bé.

Fa anys que Rafa s’autoedita, cansat de rebre negatives de les editorials o que li demanessin treure les fotos i afluixar una mica en tot el tema de coses ofensives, s’ha llençat a la piscina i ha aconseguit sortir-se’n i vendre els seus llibres, llibres 100% lliures i salvatges, a un preu ajustat i te’ls envia i te’ls dedica, i per cert, el trobareu aquest Sant Jordi a la parada d’Alibri a Rambla de Catalunya 20 (BCN), de 8 a 9 del vespre (o de 20:00 a 21:00h, com preferiu).

Sant Jordi

NVM_MDJa hi som, en res torna Sant Jordi, la festa de les roses i els llibres, com cada any. Com cada any? No ben bé, perquè aquest any podeu comprar No va més No va más enlloc del llibre del mediàtic de moda, l’any passat això no era possible, però aquest sí! Ja és una mica tard per encarregar el llibre, si sou dels que ho deixeu tot per darrera hora podeu trobar aquest llibre (en català o castellà) i fins i tot el meu llibre anterio DPK Días de porno y kleenex (aquest només en castellà) a la llibreria La Temerària, de Terrassa, al carrer Unió número 7 de Terrassa, podeu gaudir d’un Sant Jordi sense les aglomeracions de Barcelona, i a més a més podeu xerrar amb alguns autors, la llibreria muntarà parada a la plaça Salvador Espriu, a escassos metres de la llibreria, m’hi trobareu signant de 17:00 a 18:00.

Practicant per dedicar llibres

Si sou dels que ja teniu el llibre us adoro, formeu part d’una germandat que cada cop té a més gent, com aquest:

O aquesta altra:

EstherllegintCada cop som més, a què espereu?

Jo i llibres_2

 

Ressenya: El peor amigo del mundo, de Rafael Fernández

Peor_amigo_mundoEl darrer llibre de Rafael Fernández “Ezcritor” és en certa manera el primer. Tot i que té un parell de llibres 100% ficció (Un bebé i Los alucinantes viajes en el tiempo de los EEUU) els llibres de més èxit serien els que conformen la Sèrie Sigmundo, el seu ater ego, llibres bastant-molt autobiogràfics, concretament els llibres serien: Diarios secretos de sexo y libertad, 20 polvos (recentment millorat en una edició especial) i El comedor de coños, i prou, bé les aventures continuaran en el futur, però calia explicar més coses de Sigmundo, com va arribar a ser qui és, i això s’explica en aquest llibre, en aquesta prequela.

Si us heu llegit els altres llibres de la sèrie aquest té la virtud de fer-los millors, és un bon llibre, però la perspectiva que aporta sobre la resta de la sèrie és fantàstica. Sé que és una manera estranya de parlar d’un llibre però és el que jo vaig sentir mentre el llegia, aquest llibre feia millor la Trilogia Sigmundo (ara ya tetralogia i el que ens queda); si sou dels que no us n’heu llegit cap us aconsello començar per aquest llibre, aquí l’autor us explica com comprar els seus llibres, doneu-vos pressa que se li esgoten! I us confesso que us tinc una mica d’enveja: poder llegir els seus llibres, en ordre i sense haver d’esperar que els vagi publicant, d’una tacada…

Parlem una mica del llibre, s’explica la infància de Sig, la mort de la seva mare (no és un espòiler) i com la seva vida a partir d’aquell moment va anar de mal en pitjor. És un llibre terriblement trist, i molt dur, tant dur que costa de creure que se n’hagi sortit. Tots sabem que hi ha més llibres, però si només llegís aquest sense saber dels altres jo apostaria a que el pobre protagonista acaba esquarterat en una maleta, a la presó, en un manicomi o en una combinació de les tres opcions. Explicar més coses ja sí seria caure en l’espòiler, pararé aquí.

Si us heu llegit els altres llibres aquest us donarà una nova perspectiva, els farà millors, i si no és la oportunitat de començar amb aquest autor. Aquest llibre a més té un avantatge sobre els altres, aquest sí és pot llegir al metro ja que no té fotos (bé una foto d’un cul sí, comparat amb els altres llibres això no és res), i és un llibre “diferent”, ideal per regalar aquests dies.

2 ressenyes de llibres del Ezcritor

Un bebé / Rafael Fernández

El meu autor autoeditat preferit és: Rafael Fernández, tot i que en aquest llibre recorda molt més a Rafferty Z. Jones, molt més pulp. Aquest autor té sobretot dues vessants, una de més autobiogràfica on el seu alter ego Sigmundo va fent de les seves (com a la ressenya de sota), i una altra més de ficció, on els elements autobiogràfics desapareixen del tot o com a molt serveixen d’excusa o punt de sortida, el que llegim és 100% ficció, no són coses que li han passat més o menys arreglades, no, això és completament mentida. I de vegades està bé deixar-ho clar, hi ha massa gent a qui no li agrada això de que els llibres que llegim són mentida.

En aquest cas Rafael es pasa al gènere del terror, però ho fa a més a més amb el suport d’un còmic. Suposo que se li deuria fer estrany un llibre sense les seves fotos (aquestes fotos fan que llegir els seus llibres al metro NO sigui una bona idea), i per això un reconeixement al fabulós treball realitzat per Mónica, Rocío Galindo i Yeray Fuentesautors dels còmics, que al principi no ho sembla però després es va veient com encaixen amb la novel·la.

Va ser començar amb el llibre i pensar “aquest tio està fatal de lo seu”, perquè és una anada d’olla fenomenal, tremenda, demencial… i plena de coses incorrectes i que en la vida real fregarien el delicte, en definitiva un llibre que mola. És una història de terror, tan real, tan proper i tan cruel que el podem sentir. Si busqueu un llibre per llegir una estona i després oblidar-vos en, aquest no és el vostre llibre. Aquest llibre fa mal, posareu una ganyota de fàstic, apartareu la mirada (com en algunes pel·lícules de terror on ens tapem els ulls, però seguim mirant), i en algun moment fins i tot riureu, sí. Aquest llibre mai sortirà recomanat al Babelia, ni guanyarà el Premi Llibreter, i la gent que se’l llegeix al metro intentarà que no es vegi gaire bé el títol.

Una de les coses que et trobes sempre que arribes al final d’un llibre del Ezcritor és una petició d’enviar-li una foto amb el llibre i unes línies explicant que t’ha semblat, les línies les acabeu de llegir, i aquesta és la foto. I aquesta idea la penso agafar jo en la propera novel·la, ara que si algú ara ja em vol enviar una foto llegint DPK no tindré cap problema en publicar-la.

Bebe_Mobil Aquest llibre, com d’altres del Ezcritor està semi-esgotat, ara mateix en té exemplars, però els va esgotant i els reedita quan té calés, no sé si necessiteu més arguments per anar aquí i comprar el llibre però ja!

No em puc resistir, una altra foto, m’he llegit i rellegit DPK tants cops que me’l puc llegir fins i tot així:

Bebe_02

20 Polvos: Edición especial / Rafael Fernández

Amb el temps aquest llibre es va esgotar, i l’autor a més a més el va corregir. No sóc molt d’aquestes coses, si el llibre ja s’ha publicat ja està, però tot i això el vaig comprar. Hi ha diferències, segur, però subtils, tot i la foto que poso no m’he dedicat a llegir el llibre comparant una edició i una altra.

20 polvosResumint una mica, aquest llibre explica com en Sigmundo, l’alter ego de l’autor, després del temps treballant de cambrer de discoteca torna amb la seva novia de tota la vida, una mala decisió però bé. I el seu blog comença a tenir visites i guanya un premi i li surt l’oportunitat de treballar fent un blog per un diari gratuït (un estil 20 Minutos o Metro) i decideix marxar a Madrid, i començar allà una nova vida que consistirà en intentar viure del que escriu i follar-se a totes les que pugui. I sí podria explicar més coses, també podria haver explicat més coses de l’argument de Un bebé, però no el vull rebentar.

20 Polvos_Mobil_02Els dos llibres no són per tots els públics, a molta gent li poden no agradar, però molt, a l’extrem. A mi m’agraden, si com a mi us agraden els llibres que us arribin, que s’enganxin, que no deixin indeferent, si us agrada Welsh com a mi, aquests dos llibres us agradaran. I aquests llibres s’esgoten, després no us queixeu…