Llibretes

No he estat mai de diaris, per mi escriure és una manera de comunicar, dir alguna cosa a algú, i dir-me alguna cosa a mi mateix i fer-ho per escrit… no li veia el sentit.

llibretes_04_cobertaprimera

Però un bon dia, en el llunyà 2005, em vaig comprar una llibreta, per res en concret, però podia fer-la servir per escriure-hi coses. No és un diari, són anotacions sobre qualsevol cosa, de vegades apunts o fragments de novel·les. No era un diari, però potser una mica sí.

Primera anotació a la primera llibreta i el punt de lectura que vaig fer servir

Primera anotació a la primera llibreta i el punt de lectura que vaig fer servir

Quan aquella llibreta es va acabar ja en tenia una altra de llesta per seguir, i fins ara no he parat. De tard en tard rellegia coses, però al final he optat per guardar-les, tancades en una caixa.

llibretes_01_caixallibretes_02_caixaobertaSón les llibretes que van de 2005 a 2011. Vaig aturar-me aquí? No. He seguit, per tant ara ja hi ha 11 anys de notes i apunts i diaris i vés a saber què.

llibretes_03_llibretesLes llibretes de la caixa són una MiquelRius, una Moleskine, una d’aquestes de pell (comprada a Papirvm), una Semikolon comprada a Berlín i una altra de pell comprada al mercat nadalenc de Santa Llúcia enfront de la catedral de Barcelona. Les que no tinc a la caixa són les més recents, dues Moleskines (una de les quals faig servir ara).

Al marge de llegenda (inventada) les Moleskine tenen una mida bona, fulls blancs (odio els fulls amb ratlles), una tapa rígida, cantonades arrodonides. Són bastant el que necessito, tot i que per quan s’acabi la llibreta actual estic pensant en una Leuchtturm1917. Per provar, i a més a més les llibretes d’aquesta marca duen les pàgines numerades i els hi pots posar nom o títol i personalitzar-ho del tot.

La darrera data en una llibreta de la caixa

La darrera data en una llibreta de la caixa

Per cert, Moleskine i Leuchtturm1917 podrien tenir el detall de tenir opció de pàgina web en català, no? Bé la tenen en castellà tot i ser marques italiana la primera i alemanya la segona.

Ara això de les llibretes sembla una cosa en expansió, pròpia de hipsters. Res de llibretes barates per anar a escola, no, llibretes cares, hi ha una mica de pose en tot això. La veritat és que no és pràctic. S’escriu amb ordinador, fer servir una llibreta implica doble feina en el cas que vulguis aprofitar alguna cosa que has escrit. Cal desxifrar el que hi ha escrit (no és tan fàcil com pot semblar) i picar-ho… Així que la pregunta seria, per què? La resposta, com en les coses que molen en aquesta vida: Ni idea.