Despedida a Venice

El darrer día va tenir molt poca història, vam sortir del hotel i vam anar cap a Los Angeles, concretament a un Motel 6 a Inglewood, a tocar del LAX. Els Motel 6 són una cadena molt present a Califòrnia, són hotels senzills, barats i fiables.

Després dels poc menys de 400 kilómetres de viatge no volíem entaforar-nos a les autopistes, així que vam anar a lo segur, vam anar a dinar, passejar i passar la tarda a Venice, que ens havia agradat uns dies abans. Vam menjar al Sidewalk Cafe, jo concretament una pizza Cormac McCarthy, que ja són ganes de posar un nom d’escriptor a una pizza.

pizzaI ja amb la panxa plena a passejar pel passeig marítim de Venice.

venice_01venice_02venice_03venice_04Aquest skater em va venir a demanar calés per haver-li fet fotos, no vaig pagar, crec que em va insultar.

venice_05Ja vaig parlar de Venice en aquesta altra entrada, és un bon lloc per passar-hi una estona, sobretot si no tens ganes de jugar a la loteria que suposen les autopistes, tant t’hi pots estar vint minuts com dues hores per mateix trajecte.

venice_06venice_07venice_08venice_09El cartell demostra que són gent previsora. En aquell passeig marítim també és possible comprar records, i peces de roba, elegants i de bon gust com podeu veure a la foto.

spankI res més, això ja està.

venice_10venice_11venice_12Posta de sol i final de viatge, un grandíssim viatge, el millor que hem fet… de moment!

sunset

Pacific Coast Highway

pch_01Això s’acabava, teníem dos dies per fer la tornada a Los Angeles i agafar al LAX el vol que ens tornaria a casa (passant per Estocolm). Havíem de recórrer la distància que separava San Francisco de Los Angeles, amb una parada a San Simeon per fer nit i si teníem temps visitar el Hearst Castle (o el castell de Ciutadà Kane, com preferiu).

pch_02pch_03pch_04La ruta més ràpida és per autopistes, però vam trastejar al GPS i vam anar seguint les indicacions cap a PCH o Pacific Coast Highway, una de les primeres autopistes dels Estats Units i una passejada per un balcó sobre el mar. L’Oceà Pacífic per una banda i el Big Sur per l’altra.

pch_05pch_06pch_07I res més, duiem alguna cosa de menjar i beguda, li estàvem treient partit a la nevera comprada a Las Vegas. Cotxe i paisatges espectaculars, i una bona kilometrada.

pch_08Abans d’arribar a San Simeon vam veure un aparcament pràcticament a peu de platja amb tot de gent, però ningú baixava a la platja. Hi havia una colònia de lleons marins, i de fet estava prohibit acostar-s’hi (i deu ser perillòs).

pch_09pch_10pch_11pch_12pch_13En arribar a San Simeon vam fer cap al Hearst Castle, però acabava de marxar el darrer grup i ja no hi havia visites fins l’endemà. Però l’endemà havíem d’arribar a Los Angeles, així que vam sacrificar aquesta visita (de fet el sacrifici va ser de la meva senyora, jo el castell el vaig visitar en un viatge anterior el 2007).

pch_14pch_15pch_16pch_17pch_18A l’hotel vam reservar un hotel pel dia següent a Los Angeles i prop del LAX, sabíem el que era el trànsit en aquella ciutat i no volíem riscos. I vam acostar-nos des de l’hotel al mar, a la platja a gaudir de les postes de sol al Pacífic i afartar-nos de fer-ne fotos.

pch_20pch_21pch_22pch_23pch_24pch_25pch_26Vam sopar en un restaurant mexicà (juraria que aquest però no n’estic del tot segur), i a fer nones, el viatge s’anava acabant.

pch_19

San Francisco 3 de 3. Alcatraz, Japanese Garden, Golden Gate Bridge

Era el nostre darrer dia a San Francisco, i tocava una de les visites que ja portàvem reservada des de casa. No era temporada alta, però déu n’hi do la quantitat de turistes, a més a més era el dia 12 d’octubre que a Estats Units també és festiu , o sigui que vam fer bé de portar-ho ja lligat.

sf_03_01Arribem fins al port, baixem a Fisherman’s Wharf  i ens acostem al Pier 33 des d’on surten els Alcatraz Cruises i ens posem pacientment a la cua per embarcar. Hi havia molta gent però organitzada, així que va ser prou ràpid.

sf_03_02sf_03_03La travessa dura poc, quinze minuts, vint a tot estirar, i arribem a la sinistra Alcatraz. A l’arribada veurem una pintada, record de l’ocupació de l’illa per part d’indis americans, o americans nadius, o membres de les primeres nacions, entre 1969 i 1971.

sf_03_04sf_03_05sf_03_06Alcatraz és coneguda per ser una presó, una de les més dures, allà on anaven aquells per als que no hi havia gaires esperances, el final de l’escapada. Va funcionar com a presó federal entre 1933 i 1963, l’illa havia tingut altres usos anteriorment.

sf_03_07sf_03_08sf_03_09sf_03_10Llegendes al marge la visita val molt la pena, tot i que l’estat de les instal·lacions no és ben bé òptim. L’aire del mar i el relatiu aïllament i la dependència del transport en vaixell per abastiment (o per dur els fills dels funcionaris, que vivien a l’illa, a l’escola) feien aquesta presó massa cara. A més a més, la fama de presó inviolable va patir un fort cop amb la fuga de 1962.

A l’entrada passem per on passaven els nous, tot el tema de l’ingrés a la presó, roba i dutxes.

sf_03_11sf_03_12sf_03_13La visita inclou audioguia en tots els idiomes, us la recomano, així podeu anar-vos informant mentre passegeu per les dependències de la presó.

sf_03_14sf_03_15sf_03_16Es poden veure les cel·les, i les cel·les de càstig i el lloc per on se suposa que van escapar els fugats de 1962. L’edifici no deixa de ser una presó, no és la visita més festiva que es pot fer però vaja, tampoc és com visitar un camp de concentració (sé el que dic, n’he visitat tres: Mauthausen, Dachau i Terezin).

sf_03_17sf_03_18Des dels patis i la part exterior de la presó es tenen unes molt bones vistes de San Francisco i el Golden Gate Bridge.

sf_03_19sf_03_20sf_03_21sf_03_22sf_03_23sf_03_24També es visiten les dependències dels funcionaris, treballar en un lloc així veient San Francisco allà a tocar ha de ser encara més dur, la part bona de la feina és que incloïa casa, la part dolenta és que era allà, amb ells, i en cas de motí la cosa es podia posar molt lletja, com el 1946.

sf_03_30sf_03_31I les cel·les dels que es van escapar, se’n va fer una pel·lícula i tot amb Clint Eastwood, amb el ninot que van posar perquè no es veiés que ja no hi eren.

sf_03_32Vistes de San Francisco, tirant de zoom de la càmera:

sf_03_28sf_03_29Més fotos de les dependències i una foto que com a bibliotecari i friki del tema no podia deixar de fer:

sf_03_33

sf_03_26Amb això i la preceptiva passada per la tenda (on em vaig comprar un llibre sobre l’ocupació de l’illa per part dels indis americans) vam tornar a terra ferma (a San Francisco això és una manera de parlar).

sf_03_34sf_03_27Vam menjar en un dels molts garitos del Fisherman’s Wharf (res de l’altre món però un preu que tampoc era un robatori). Vam fer una passada per l’hotel amb la idea de fer una mica de migdiada però just vam arribar quan volien entrar a fer les habitacions, així que ens vam posar en marxa i vam agafar el cotxe, no l’havíem tret des que havíem arribat.

sf_03_45sf_03_46Ens vam dirigir cap al Golden Gate Park, un parc molt i molt gran, hi ha una cosa allà dins que val la pena visitar: el Japanese Tea Garden. Vam aparcar pel parc (als Estats Units els parcs són tan grans que s’hi pot aparcar en els molts carrers que els creuen) i vam afluixar els 8$ per persona per entrar, el lloc és sensacional.

sf_03_35

sf_03_36sf_03_37sf_03_39sf_03_40sf_03_41sf_03_42sf_03_43És recomanable prendre un te allà per empapar-se de l’atmosfera, és el que vam fer abans de tornar-nos a moure, encara ens quedava una cosa.

sf_03_38sf_03_44Portava tots aquests dies prometent a la meva senyora que coneixia el millor lloc per fer fotos del pont, del Golden Gate. La vegada anterior que vaig ser a San Francisco m’hi van dur a aquest punt, les possibilitats de trobar-lo no eren excessives. M’hi van gent local, a les tantes de la nit i després d’un dia esgotador, tot i així el vaig trobar.

sf_03_47Es tracta de dirigir-se al Golden Gate Bridge Welcome Center, cal dirigir-se al Golden Gate i està senyalat abans d’arribar-hi. Hi ha un aparcament (de pagament) i unes bones vistes del pont. Aquest no és el lloc. Cal sortir de l’aparcament, deixar enrere el pont i baixar cap al mar, en no gaire estona hi ha un trencant a l’esquerra, molt tancat, Fort Point, agafeu-lo i seguiu-lo fins al final, per fer les millor fotos possibles del pont.

sf_03_48sf_03_49sf_03_50Si a més a més és l’horabaixa podeu aprofitar per fer fotos amb el canvi de llum o ja de nit. És un lloc solitari que coneixen els locals i els surfistes.

sf_03_51sf_03_52sf_03_53sf_03_54sf_03_55sf_03_56sf_03_58sf_03_59sf_03_60sf_03_61sf_03_57Ja de nit vam tornar a l’hotel a deixar el cotxe i vam anar a sopar, aquest cop vam anar a un vietnamita el Saiwalks, i la cambrera, també en aquest restaurant, era hispana. La proporció d’hispans a l’hosteleria és demencialment alta, molt útil si l’anglès us costa.

12112012_10207880294590293_8853198984704475519_nI amb això s’acabava San Francisco i gairebé les vacances, havíem de tornar a encarar-nos a Los Angeles per la tornada.

San Francisco 2 de 3. Mission, Painted Ladies, Lombard Street

12119122_10207873158531896_5512045124654073125_nEns vam llevar sense pressa, duiem la visita a Alcatraz reservada pel dia següent i el dia anterior ja havíem vist algunes coses. Vam sortir, vam caminar una mica i vam trobar un lloc on asseure’ns a veure passar la vida. Vam trobar unes cadires al carrer, en un lloc on no paraven de passar els genials tramvies de la ciutat, i ens vam dedicar a veure passar els tramvies, gaudir del sol i un refresc. Vam passar una bona estona així mentre decidien que faríem a continuació.

12108117_10207873139091410_5263193254949805486_nSF_02_14SF_02_15SF_02_16SF_02_17SF_02_18SF_02_19San Francisco en diumenge és una festa. A la gent li encanta fer esport i l’uniforme del diumenge és roba per fer running o caminar o el que sigui que facin. I els que no caminen fan el brunch, o van de bars, o passegen al sol com nosaltres  a tocar de Castro i de la plaça Harvey Milk.

SF_02_11SF_02_12Una de les coses típiques de visitar a San Francisco és la Mission Dolores (sí, sense accent i amb dues esses), la primera esglèsia construida pels espanyols quan van colonitzar aquestes terres. Com a Europa les esglèsies eren molt més que llocs per resar, esdevenien el centre neuràlgic d’una població que sobrevivia en un ambient relativament hostil, amb gent que ja hi vivia abans (tot i que els “indis” d’aquesta zona eren prou pacífics i no hi va haver excessius conflictes) i molt molt lluny de casa. Mission Dolores és l’origen de l’actual ciutat de San Francisco i l’edifici més vell en peu, que data del segle XVIII (això als Estats Units és història antiga). Un cop sabem on volem anar tramvia o bus i cap allà!

SF_02_04S’ha de pagar entrada, veus les esglèsies, l’actual i una reconstrucció de l’original, i el cementiri, en diumenge és una zona prou animada.

SF_02_02SF_02_03SF_02_05SF_02_06SF_02_07SF_02_08SF_02_09Després vam voler veure una altra cosa típica, les painted ladies (senyores pintades), unes cases típiques de San Francisco, les més conegudes són les d’Alamo Square. I aquí vam poder veure l’amabilitat de la gent d’aquest ciutat. A la parada del bus una noia estava indicant a uns turistes com anar a un lloc concret i quan va acabar ens va mirar a nosaltres i ens va explicar com anar a les painted ladies, no calia perquè ho havíem mirat però s’agraeix. Al baixar del bus el mateix, vam treure el mapa a mig trajecte entre la parada i Alamo Square i una persona que passava pel carrer ens va preguntar on anàvem i ens va confirmar que anàvem bé.

SF_02_10SF_02_21SF_02_22SF_02_2012111993_10207873388417643_4008550267475238664_nCastro, Mission, Painted Ladies… què ens quedava? Dinar. Vam comprar uns burritos superecològics en un super (si us agrada el menjar sa aquí us posareu les botes) i vam tornar al punt on ens havíem parat al matí. I vam agafar un tram cap a baix a la zona del port. Vam passejar una mica i vam fer unes cerveses, el problema va ser per tornar.

SF_02_24SF_02_25Hi havia hagut un accident a Union Square i tot el tràfic que hi passava havia quedat afectat, en vint minuts a la nostra parada van passar quatre busos 39 en l’altra direcció però cap en la nostra, vam haver de prendre la decisió de tornar a peu. La part bona és que vam poder gaudir de les vistes, sobretot d’Alcatraz (que visitaríem l’endemà) i la Coit Tower.

SF_02_23SF_02_30SF_02_27SF_02_31També vam passar pel carrer Lombard, famós pels revolts que té per salvar el desnivell. En tota aquella zona es fàcil veure una senyal que recomana aparcar el cotxe a 90º de la vorera, per si els frens fallen no haver-lo d’anar a treure del fons de la badia. Es pot passar pel carrer en cotxe, només de baixada (un dels pocs carrers d’un sol sentit), i com podeu veure per les fotos és un dels punts calents de turistes (imagino que els veïns ens deuen estar tips).

SF_02_28SF_02_26SF_02_2912144908_10207874863934530_3708031208173186294_nSF_02_3210947281_10207874867574621_6610102479605278794_n12111975_10207874859174411_7591135225890283705_nSF_02_33SF_02_34Estàvem força cansats però després de passar per l’hotel vam tornar al carrer dels restaurants molons, vam sopar mexicà!

mex1mex2I després de fer baixar el sopar amb un parell de cerveses cap a l’hotel a fer nones.

San Francisco 1 de 3. Chinatown, City Lights Bookstore, Beat Museum

SF_01_00Després de l’infame allotjament de Groveland ens vam posar a la carretera amb la idea de parar en un bar a fer un esmorzar com cal. És una de les grans coses dels Estats Units, no em cansaré de dir-ho. Alguns d’aquests bars estan a peu de carretera i d’altres més allunyats però senyalitzats per arribar en cotxe fins a la porta.

Vam invertir quasi tot el matí a la carretera, però finalment vam entrar a la ciutat, primer fent una estona en paral·lel al BART i després passant pel pont San Francisco-Oakland Bay Bridge, de peatge que oscil·la de 2.5$ a 6$ en funció del dia de la setmana i l’hora. I ja érem a San Francisco!

12079292_10207870126136088_6270632200462318013_nVam deixar el cotxe a l’hotel. Vam mirar molt que l’hotel tingués pàrquing, allà és important perquè aparcar pot ser complicat, al final l’hotel tenia pàrquing però també tenia més habitacions que places, vam tenir sort per això. Vam deixar el cotxe allà amb intenció de no tocar-lo. En general el transport públic és una excel·lent manera de moure’s per la ciutat.

12141508_10207870139736428_4380828339743280793_n

Jo ja havia estat a San Francisco, però hi havia coses que volia repetir, com per exemple menjar a The House of Nanking, un dels millors restaurants xinesos que he tastat mai, i a un preu molt raonable. El menjar seguia tant bo com anys enrere, però aquest cop ens hem assegut en una taula per nosaltres sols i hem pogut demanar els plats de la carta. L’altre cop (el 2007) ens van asseure on hi havia lloc i un senyor (no sé si cambrer, cuiner, encarregat o què) ens va preguntar si era el primer cop que veníem i en dir-li que sí (i preguntar-nos d’on veníem) va dir que ja triava ell els plats, i vam menjar de puta mare! Allò va ser el desembre de 2007 per sopar, i això d’ara l’octubre del 2015 per dinar. No és el mateix però el menjar és igualment genial.

12143154_10207870145776579_3265529157152196881_n12107709_10207870149896682_3286307403894762553_n

A tocar d’allà hi havia dos llocs que m’interessava veure: la llibreria City Lights Bookstore i el Beat Museum.

12143175_10207870157696877_8386891699016138848_n

12118741_10207870161456971_5814480506281564335_n12112160_10207870165537073_9219556148213278999_n

El moviment beat va arrelar amb força a San Francisco, abans que el hippisme, i els beatniks van trobar una caixa de ressonància a la llibreria City Lights que des d’aleshores és una parada obligada de la ciutat (almenys per mi que sóc un malalt dels llibres) i on sempre acabo comprant alguna cosa.

SF_01_08SF_01_09SF_01_10SF_01_11SF_01_12És de les poques llibreries on les literatures de la resta del món estan mínimament representades, no molt però és que en general el que no és americà o està escrit en anglès és com si no existís, literalment.

SF_01_07Però al cap i a la fi la City Lights no deixa de ser una llibreria on s’hi pot entrar de franc, i els americans són molt vius a l’hora de buscar negoci. Per això i aprofitant que la generació beat té tirada es va obrir The Beat Museum el 2003 (que el 2007 ni sabia que existís) i aquest cop no me’l pensava deixar.  8$ d’entrada i cap dins. Algunes primeres edicions, portades, i en general material relacionat amb els beats, sobretot Kerouac, i fins i tot un cotxe com el que van fer servir Sal i Dean Moriarty (Jack Kerouac i Neal Cassidy) en els seus viatges, un Cadillac que va acabar el viatge molt fet pols.

El cotxe

El cotxe

Sortida d'emergència i humor beatnik

Sortida d’emergència i humor beatnik

És un museu curiós de veure, sobretot us agradarà si heu llegit alguna cosa dels beat, si no és el cas i voleu una recomanació agafeu A la carretera de Jack Kerouac a veure què us sembla.

SF_01_02SF_01_13Havíem visitat aquestes tres coses sense sortir de la zona de Broadway. Però ens venia de gust estirar les cames, i així que passejant ens vam endinsar a Chinatown.

SF_01_01SF_01_03SF_01_16De chinatowns n’hi ha pràcticament a tot el món, per tot el món hi ha xinesos i són molts, aquest però és el chinatown més antic de Nord-Amèrica i el que allotja la comunitat xinesa més gran fora d’Àsia.

SF_01_17SF_01_18SF_01_19Restaurants, botigues, cartells, xinesos pel carrer… érem a Estats Units, però no ho semblava gaire. Fins i tot vam veure de lluny una mena de desfilada, si algú pot desxifrar les pancartes em faria un favor.

SF_01_04SF_01_05D’allà vam anar cap a baix, cap al mar i els famosos piers de San Francisco, cap a un dels edificis més singulars de l’skyline de la ciutat, la “piràmide”.

12115707_10207870173337268_6008998813782418960_n12112382_10207870132016235_5660572296235777999_n

SF_01_06SF_01_20Un detall de la ciutat que em va enamorar: els tramvies. Hi ha força tramvies, sobretot per la zona del port, Union Square i cap a Castro. Però pràcticament no hi ha dos tramvies iguals, San Francisco ha “adoptat” o comprat tramvies vells d’altres ciutats i els ha posat en circulació, així la seva flota de tramvies esdevé un petit museu en moviment.

SF_01_25I arribàvem al front marítim, l’oceà, els piers, les vistes i els lleons marins.

SF_01_2112119079_10207877318915903_663546772181174683_nL'"altre pont"L'”altre pont”

SF_01_24SF_01_26SF_01_27SF_01_28Un consell sobre San Francisco: nosaltres hi vam anar a primers d’octubre i vam passar calor, durant el dia… No sé si és una particularitat del seu clima per la humitat o l’oceà però en el moment que el sol s’amaga la temperatura baixa força graus de cop i podeu passar de tenir calor a tenir fresca, si planegeu ser al carrer quan el sol es pongui porteu una jaqueta o alguna cosa d’abric. Des de la zona del port tindreu bones vistes de llocs típics de San Francisco.

Amb el passeig pel port vam donar per enllestit aquest primer dia, aquesta presa de contacte amb San Francisco. Així com Los Angeles és una ciutat dura i esquerpa, San Francisco ens va encantar des del primer instant, i en cap moment ens va decepcionar. Es pot veure a peu i en transport públic, com New York, però així com a New York tothom va escopetejat i estressat fins al límit aquí tothom va de bon rotllo, en general (hi haurà excepcions com en tot) la gent és amable i cordial, no necessitareu preguntar, si us veuen trastejant un mapa de seguida us preguntaran on aneu i us indicaran com arribar-hi.

SF_01_29SF_01_31Vam passar per l’hotel a deixar les càmeres i vam anar caminant al carrer Chestnut, on hi ha moltíssims restaurants de totes les nacionalitats. No és una zona plena de turistes, el que més hi ha és gent local menjant, molt bé i a preus molt raonables (pel que són els preus del menjar a Estats Units). El primer dia: japonès.

12108293_10207870497465371_6080577918933358138_n12143205_10207870499745428_2129625862967545530_n

12065600_10207870503465521_1847022964281308471_nI després de prometre’ns a nosaltres mateixos tornar a aquest carrer a sopar tots els dies que seríem aquí vam anar a descansar, que ens feia falta.

Yosemite

Una de les millors coses dels Estats Units és la seva enorme xarxa de parcs naturals, parcs naturals que també són enormes, com el país, tot a lo gran!

YOS_9OCT15_01Després de fer nit a Lee Vining ens esperava un dels parcs més famosos del Estats Units, fama completament merescuda, el Yosemite! Aquí no trobareu una guia per visitar el parc en unes hores, fer-ho com cal requereix dies i ganes de caminar, i nosaltres de temps no en teníem gaire així que ens vam limitar a creuar el parc i anar-nos aturant a meravellar-nos i fer fotos.

YOS_9OCT15_02L’entrada al parc per carretera és el Tioga Pass (3031m d’alçada), un cop dins (previ pagament d’entrada a menys que tingueu l’abonament de parcs) la carretera està plena de llocs on aparcar el cotxe i gaudir.

YOS_9OCT15_03YOS_9OCT15_04YOS_9OCT15_05YOS_9OCT15_06

YOS_9OCT15_08YOS_9OCT15_09YOS_9OCT15_10YOS_9OCT15_11Excursions nosaltres no, però es poden fer petites passejades, en pocs minuts pots veure impresionants cascades com les Bridalveil.

YOS_9OCT15_12YOS_9OCT15_13No hi ha gaires llocs on menjar i proveir-se, i no és bona idea dur menjar al cotxe, al centre de visitants podreu fer un mos i fer alguna passejada més. Estem a la natura però hi ha força gent, tot i no ser temporada alta déu n’hi do. Si us esteu preguntant per què dic això del menjar la resposta és: óssos, no els representa el més mínim problema reventar el cotxe per aconseguir el menjar que hi hagi dins (tot i que de dia és probable que passin, la gent no els entusiasma). Prop de les zones d’acampada hi ha contenidor pel menjar especials anti-óssos, si penseu pernoctar allà n’haureu de fer servir un.

YOS_9OCT15_14

YOS_9OCT15_15

YOS_9OCT15_18

YOS_9OCT15_19

Tronc de sequoia, tallat a 10 metres de la base el 1919, un arbre mil·lenari amb una base de més de 4 metres de diametre

I amb les vistes des d’allà i fotos al Capitán ens despedim del parc.

YOS_9OCT15_16

YOS_9OCT15_20

El Capitán

YOS_9OCT15_21

Escaladors

Escaladors al Capitán

YOS_9OCT15_23

Més escaladors

YOS_9OCT15_24

Ens allotjàvem a Groveland, un poble que està massa a prop del parc, això vol dir que l’allotjament és car i dolent. Nosaltres vam dormir aquí, un alberg, una nit, 90 dólars, bany compartit, el pitjor allotjament de tot el viatge (l’únic dolent de fet).

YOS_9OCT15_25

Groveland semblava un poble de l’oest, un carrer principal per on passa la carretera, sembrat de bars i restaurants i hotels, i pràcticament res més. Vam menjar força bé en en aquesta pizzeria.

YOS_9OCT15_26

Hauríem dormit millor si a les dues de la matinada no haguessin arribat tots els nostres veïns de ves a saber on fent soroll com una estampida de búfals. Era igual, ens acostàvem al millor del viatge, ens acostàvem a San Francisco on arribaríem l’endemà mateix.

12144685_10207873391577722_3314571325595040040_n

Ja arribem!

 

Death Valley (sortida)

DV_D2_02

Frescs i descansats ens vam llevar i esmorzar i vam tornar al cotxe i a la carretera, abans d’arribar el nostre destí que era Lee Vining volíem passar per Lone Pine.

DV_D2_01

Però encara ens quedaven kilòmetres de desert, el paisatge seguia sent impressionant però no tant com el dia anterior, anàvem deixant enrere el Death Valley.

DV_D2_03DV_D2_04

DV_D2_05DV_D2_06

 

Com en tot el Death Valley hi ha llocs per parar el cotxe i gaudir de les vistes, en algun d’aquests us pot passar que escolteu un soroll que va incrementant-se i incrementant-se fins que per sobre vostre passen a tota velocitat dos top gun (els avions de combat), tenen una base relativament prop i volen per allà aprofitant que deu ser la zona més despoblada dels Estats Units. Nosaltres vam veure passar dos grups de dos, per això si en veieu passar un prepareu la càmera, sense la càmera a punt no cal que ho intenteu, volen molt ràpid.

DV_D2_07

DV_D2_08

DV_D2_10

Carreteres inacabables

DV_D2_09Ja prop de Lone Pine vam trobar-nos amb una planta típica de la zona, els Joshua Trees.

DV_D2_11DV_D2_12

 

DV_D2_13I vam arribar a la primera parada de dia: Lone Pine!

DV_D2_14

Lone Pine

 

Lone Pine és un poble enmig del no-res (un clàssic en aquesta zona), als afores s’hi van rodar infinitat de pel·lícules i serials de l’oest, comptat i debatut Hollywood no està lluny (uns 340 kilòmetres). Per tant s’hi van rodar exteriors i van ser molts els actors que es van allotjar a Lone Pine mentre treballaven, i el poble ha aprofitat això creant un museu del cinema de l’oest, val la pena la visita, nosaltres la vam haver de fer una mica amb pressa perquè a la tarda tancaven per començar a preparar el festival de cinema que s’hi celebra cada any.

DV_D2_15DV_D2_16DV_D2_17

El paisatge era cada cop menys desèrtic, deixaven definitivament enrere el Death Valley i ens dirigíem a zones més verdes i amb força més aigua.

DV_D2_18

DV_D2_19DV_D2_20DV_D2_21Vam acabar arribant a Lee Vining, a la riba del llac Mono. El nostre hotel estava a la carretera-carrer que creua el poble, pràcticament al davant d’una botiga d’artesania-souvenirs i un restaurant típic (típic de debò). Vam estirar una mica les cames, vam fer unes espectaculars fotos dels colors del cel amb la posta de sol i vam anar a sopar i dormir.

DV_D2_22

Lee Vining

DV_D2_23DV_D2_24

DV_D2_25DV_D2_26DV_D2_27DV_D2_28DV_D2_29L’endemà ens esperava el Yosemite!

Death Valley

DV_D1_01

Tocava seguir viatge, i ens tocava visitar un dels llocs més espectaculars que he vist (la meva senyora no opina el mateix), el Death Valley o Vall de la mort. Però un lloc amb un nom així requereix anar-hi amb certa preparació.

DV_D1_02

Després de fer el check out directament des del televisor de l’habitació vam recuperar el cotxe i ens vam dirigir a un Wal-Mart, concretament aquest. Havíem de comprar algunes coses imprescindibles, una nevera, menjar i beguda i gel. Una nevera de porespan pot costar uns 10 dòlars com a molt, el menjar i la beguda dependrà de què compreu i el gel uns 2 o 3 dòlars la bossa. Això és imprescindible? Sí, i omplir el dipòsit de benzina no està de més.

DV_D1_03

 

 

 

 

 

DV_D1_04DV_D1_05El Death Valley és el llocs més càlid del planeta, a l’estiu la temperatura arriba fàcilment als 50ºC (no hi ha error, no volia picar un 4), en teoria era ja tardor però la temperatura superava de llarg els 40ºC. L’única manera de no necessitar aigua és creuant allò sense aturar-se ni sortir del cotxe, com que aquesta no era la nostra idea ens vam haver de proveir.

DV_D1_06DV_D1_07

Ja en un dels primers punts per parar veiem cartells avisant dels riscos del calor extrem. Cal dur aigua, ulleres de sol, i es pot sortir a passejar pels voltants però sense perdre el cotxe de vista en cap moment. També és convenient parar atenció a l’indicador de temperatura del motor, i és possible que en alguna pujada hageu de desconnectar l’aire condicionat, feu-ho, no és un bon lloc on tenir pana: poc trànsit fora de les vies principals i pràcticament no hi ha cobertura.

DV_D1_08DV_D1_09DV_D1_10DV_D1_11

És un parc natural, no recordo que ens demanessin l’abonament per entrar, i és la “casa” del “correcaminos” o “roadrunner” un animal que existeix realment (tot i que no ben bé com el de la sèrie) però que no vam arribar a veure. És el punt més baix de l’hemisferi occidental, antigament era un mar que es va dessecar, el nivell de sal a la terra fa que siguin poques les espècies que poden viure en alguns llocs de la vall. Ofereix uns paisatges absolutament fascinants.

Badwater Basin és el punt més baix, i no hi vam poder anar, la carretera estava tallada per inundació (flooded), que sembla una broma en un desert. Vam seguir ruta més o menys cap al nostre destí del dia, parant a cada poc per fer fotos als paisatges i caminar uns metres al desert (sense perdre el cotxe de vista). A cada benzinera que veiem reposàvem, potser en això ens vam passar de prudents. Vam dirigir-nos cap a un ghost town, concretament Rhyolite.

DV_D1_12

 

L'edifici més sencer de Rhyolite

L’edifici més sencer de Rhyolite

Ghost town vol dir poble fantasma, i això és exactament el que és. En algun moment, mentre les mines d’allà funcionaven hi havia un poble, quan es van abandonar les mines es va abandonar el poble. Recordem que som al desert, un lloc on no creix pràcticament res, hi ha d’haver molt bons motius per quedar-se en un lloc tan inhòspit. I de Rhyolite dir-ne poble, tot i fantasma, resulta una mica excessiu.

DV_D1_14

 

DV_D1_15Després de Rhyolite ja vam tirar cap al nostre allotjament, parant de tant en tant per fer fotos de l’impressionant paisatge.

DV_D1_16

DV_D1_17

 

 

 

DV_D1_18DV_D1_19DV_D1_20DV_D1_21DV_D1_22DV_D1_23DV_D1_24Ens vam allotjar a Panamint Springs, un lloc enmig del no-res, al costat d’una benzinera, amb petites cabanes adossades tipus motel (senzilles però confortables i amb ventilador al sostre) i un edifici que feia de bar, on vam sopar unes pizzes prou decents. La cobertura de mòbil o el wifi eren pràcticament inexistents, almenys a aquelles hores. Si sou dels que aneu informant a la família dels vostres moviments aviseu que podeu estar sense cobertura en aquesta zona (aviseu abans d’anar-hi).

DV_D1_25

DV_D1_26DV_D1_27

Les habitacions

Les habitacions

El "buga"

El “buga”

Terrassa?

Una terrassa? Al sol?

Ens havíem llevat prou d’hora i encara teníem per davant un dia amb força kilòmetres, així que vam nar a dormir de seguida.

Las Vegas

Abans d’anar a dormir un parell de fotos de la nit abans, fetes amb el mòbil, són la Torre Eiffel del Paris:

Escala 1:2

Escala 1:2

I el Bellaggio amb les seves fonts:

fontsEn aquest viatge hi havia moltes coses per veure, i a Las Vegas i dedicaríem només aquest dia, l’endemà tornàvem a la carretera. Tota la publicitat de Las Vegas insisteix en que allò que passa a Las Vegas es queda a Las Vegas (o “what happens in Vegas stays in Vegas”, en original). I teníem una idea de què volíem fer, però el primer de tot era l’esmorzar que no estava inclòs i ens l’havíem de procurar nosaltres mateixos.

Les vistes des de l'habitació

Les vistes des de l’habitació

Sense ni sortir dels baixos de l’hotel (immensos) hi havia varies opcions per menjar i al final ens vam decidir per un buffet, crec que a 18$ per persona. He vist buffets de dinars i sopars d’hotels de 4 estrelles pitjors que aquest buffet d’esmorzar, així que vaig esmorzar com 3 plats de carn i uns 3 bloody marys per fer-ho baixar.

Sí, tres cops això per començar el dia

Sí, tres cops això per començar el dia

Ja ben menjats havíem de fer una cosa, i per això havíem d’anar fins al downtown, que és com a totes les ciutats americanes li diuen al centre o a la part “vella”. Vam agafar el Deuce Bus que recorre tot l’Strip i ens servia per acostar-nos al downtown, a les parades hi havia molts informadors de l’empresa, sempre s’agraeix. Una de les primeres coses que vam veure en baixar va ser una coneguda “casa de empeños”.

LV2_6OCT_01Hi havia cua, molta, i no la vam fer. Havíem llegit que difícilment es podia veure els que apareixen al programa, i en algun moment que la porta s’obria per deixar entrar el següent es podia veure l’interior i no, no teníem ganes d’estar com sardines enllaunades. A més a més nosaltres buscàvem una altra cosa.

LV2_6OCT_02Hi ha alguna cosa més friki que casar-se a Las Vegas? Sí! Casar-se a Las Vegas amb un Elvis oficiant la cerimònia, a la mateixa capella on es va casar Elvis!

LV2_6OCT_03La broma no és barata, i és perfectament legal i vàlid només que vagis a l’ajuntament de Las Vegas a demanar el paper abans de casar-te. No ho vam fer així perquè en aquell paper has de dir que no estàs casat, Estats Units és un país al que volem tornar i els americans són molt seus amb coses com ara mentir en documents oficials, així que vam fer una renovació de vots. Vam entrar a la capella, vam demanar el pack, ens van dir que ho teníem lliure en mitja hora, vam anar a donar una volta i vam tornar, i en 15 minuts (i dues cançons d’Elvis en playback) ja estàvem recasats! elvisAl downtown hi ha Las Vegas més autèntic, abans que l’Strip s’ho mengés tot, el que es coneix com el carrer Fremont té alguns dels primers casinos (una mica tronats), atraccions com una tirolina que et permet fer tot el carrer a 10 metres del terra,  i el restaurant amb l’hamburguesa de 10.000 calories, però amb el que havíem esmorzat ni ens hi vam acostar. I en una gran part està cobert, imagino que en ple estiu això ajuda a tenir una temperatura agradable, de moment l’Strip no està refrigerat.

LV2_6OCT_04LV2_6OCT_05LV2_6OCT_06LV2_6OCT_07És realment curiós, té algunes imatges icòniques com el vaquer, i és un Las Vegas una mica menys típic que l’Strip que és el que tothom coneix, de fet molta gent passa dies a Las Vegas sense sortir de l’Strip.

LV2_6OCT_08

No penseu malament, era cambrera

No penseu malament, era cambrera

LV2_6OCT_10

Us sona?

Us sona?

LV2_6OCT_12LV2_6OCT_13I després? Doncs de nou el deuce bus i cap a l’hotel que pràcticament no havia jugat i me’n moria de ganes, tots els ex-croupiers som uns viciosos!

vegas diaDesprés d’unes poques mans al blackjack en que el croupier va guanyar sempre fins a buidar la taula vaig anar a la ruleta. Vaig començar amb un doble ple, i vaig anar guanyant fins a separar 100 dòlars, i jugar amb la resta fins perdre-ho. O sigui que vaig guanyar 100 dòlars, que sempre venen bé i vaig donar propina a la croupier a cada ple, com s’ha de fer (sí, s’ha de fer, creieu-me!).

Els meus guanys

Els meus guanys

Amb això vam acabar, vam sopar en un mexicà al mateix hotel i encara vam voltar una mica per l’Strip, però ens vam recollir d’hora, ens esperava un dia dur l’endemà.

 

Arribada a Las Vegas

Ens vam pujar al cotxe sota una calamarssada que es va convertir ràpidament en una fortíssima pluja. Així vam baixar del parc del Grand Canyon (sense poder parar a fer fotos), vam dinar en un burguer i vam seguir per Arizona. Quan va deixar de ploure el cel d’Arizona oferia una imatge tremenda, i m’agraden les fotos de cels, que carai!

LV1_5OCT_01Per arribar a Las Vegas primer havíem de creuar la frontera amb l’estat de Nevada. El paisatge tornava a ser quasi desèrtic i immens, carreteres amb rectes inacabables enmig del no-res.

LV1_5OCT_02A la mateixa state-line Arizona-Nevada ens trobem amb una “petita” atracció de la zona, la presa Hoover. Ideal per fer una paradeta, amb alguns llocs per aparcar el cotxe (de pagament o no) i mides de seguretat en forma de rangers mirant-nos, aquesta presa és un lloc molt estratègic.

LV1_5OCT_03LV1_5OCT_04LV1_5OCT_05I ja quasi hi erem, arribàvem a Las Vegas. Havíem reservat habitació en un hotel històric i havíem especificat que la volíem Strip-View (amb vistes a l’Strip). Aquest és l’hotel:

LV1_5OCT_06I aquestes les vistes des de l’habitació:

LV1_5OCT_07I ara parlaré una mica de Las Vegas. És una ciutat excessiva, pot agradar o desagradar però no pot decebre. Tot i que és una ciutat de mida respectable el que més es coneix és l’Strip. Tot i que els “orígens” de la ciutat són al centre “downtown”, amb el temps ha quedat desplaçat de manera que Las Vegas és l’Strip. I el nostre hotel és una bona mostra del que són els hotels de l’Strip: hotels immensos, habitacions grans, televisors amb canal X de pagament, i als baixos dels hotels botigues i restaurants, i tot el que no és ni botiga ni restaurant: casino!

LV1_5OCT_10Nevada és un dels estats on el joc és legal, tot i que ja fa temps que les reserves indies en no estar subjectes a les lleis USA tenen els seus casinos. A Las Vegas trobareu casinos, joc, luxe, cartró_pedra, estètica hortera i dotzenes d’espectacles (són un dels grans atractius de la ciutat, però no són barats), així que un cop instal·lats vam sortir a passejar per l’Strip. I de seguida ens vam endinsar al Venetian, que se’ns havia fet l’hora de sopar. El Venetian és un dels casinos més nous i grans, amb canals i gòndoles a l’interior i un cel fals.

LV1_5OCT_08LV1_5OCT_09Hi ha complex d’hotel-casino de quasi totes les temàtiques, trobo especialment destacables el New York New York i el Paris (amb una torre Eiffel a escala 1:2), i vam anar caminant cap a l’Stratosphere que semblava aprop (no, estava molt lluny, és el que té ser immensa). D’allà vam recular i vam agafar el monorail, i vam tornar però vam baixar a la parada següent, el MGM, i ens va costar horrors sortir. Dins del casino jugues i gastes, a fora no i a més a més pots anar a un altre casino, no interessa que la gent surti, per això en molts casinos trobar la sortida és tota una proesa, ens va costar mitja hora sortir del MGM.

LV1_5OCT_11LV1_5OCT_12Amb això vam donar per enllestides les primeres hores a Las Vegas, l’endemà ens esperava un dia complert, per una vegada sense cotxe!

LV1_5OCT_13