2022. Maig. Derrotisme triomfant!

Les vendes de Samizdat són de per riure (si sou dels que l’heu comprat teniu el meu agraïment infinit), però això no és cap sorpresa, de fet m’ho esperava. M’ho esperava una mica menys, no us enganyaré, però molts amics o coneguts ja van comprar un llibre meu, ja van complir, qui em mana a mi seguir escrivint llibres i més llibres?

La xifra que de moment em pertoca de drets d’autor és ridícula. De totes maneres, abans m’autoeditava i havia de posar calés (les impremtes no treballen gratis), que ara el saldo econòmic sigui positiu, encara que ridícul, ja és una millora.

Bé, després de Samizdat penso penjar al mateix lloc amb el mateix sistema una altra novel·la, i després probablement les altres dues prèviament autopublicades: DPK Dies de porno i kleenex i No va més, de les que encara tinc exemplars per vendre a casa.

En un parell d’anys puc posar 4 llibres i 2 més que s’estan fent ara mateix; i potser la cosa, de pagament ridícul en pagament ridícul, arriba a algun lloc.

 

Escriptor recòndit

Fan de Bukowski nivell friki

El ressó del meu treball és molt, però molt, limitat. Per això quan parlen de mi em fa molta il·lusió, què voleu. Així que aquí us enllaço el que han dit de mi a la pàgina Escritores recónditos. És de fa uns dies, però em van agafar de vacances.

Moltes gràcies, i als que  encara no teniu cap dels meus llibres potser seria moment que hi posessiu remei, no?

Ressenya DPK

CobertaEstic a punt de treure No va més però m’ha arribat una ressenya de DPK, concretament de l’edició en català i obra de Míriam Cendra, aquí la poso, encara em queden exemplars de DPK per vendre, sobretot en castellà, encara hi sou a temps!

DPK és una novel·la coral, amb un estil molt àgil i entretingut, on predominen els diàlegs, creats amb una gran naturalitat. És una història que te la creus des del principi. Bé, potser tot no, perquè la història de les núpcies no celebrades d’un dels narradors és fronterera amb la credibilitat, però contribueix a crear un ambient divertit i del tot distès, on el lector no es qüestiona els fets, sinó que es limita a viure i a veure la situació amb sentit de l’humor. I dic veure, perquè la novel·la és molt visual. I no exagero, perquè, salvades les diferències argumentals, DPK, des del principi, m’ha fet pensar molt en Historias del Kronen, de José Ángel Mañas, novel·la que va ser duta al cine per Montxo Armendáriz, ja fa bastants anys. I durant la lectura m’he preguntat quin bar barceloní podria substituir aquest Kronen madrileny, fins que m’he topat amb el Delicias, que apareix diverses vegades, tot i que els personatges de DPK no tenen un punt de trobada tan habitual i freqüent com els nois del Kronen. Com reconeixes tu mateix, la llengua no és un model de perfecció lingüística, però ningú es podria imaginar una història com aquesta narrada amb un català estàndard com el dels Telenotícies, perquè perdria tota la versemblança i la naturalitat que té. Com que aquesta és la teva primera novel·la, jo només et recomanaria que no et limitis a la linealitat argumental i que, encara que et mantinguis fidel al teu estil narratiu, que exploris nous territoris, que tens recursos més que suficients per fer-ho. Em refereixo, concretament, a girs argumentals, ús de nexes (pivots) entre els diferents narradors, salts temporals, etc. Encara que la història sigui la mateixa, es veuria més treballada. I el tema dels casinos, molt ben documentat!

20 dies i… Sant Jordi!

Ja s’acosta. Les editorials treuen novetats com si no hi hagués un demà, les llibreries fan bugades de senyeres, els floristes es miren amb tendresa les roses que han de florir i alguns escriptors esmolen les seves plomes.

03Sant Jordi és una festa i no seré jo qui us desaconselli de participar-hi i d’aprofitar aquest dia (o una part del dia que segueix sent no-festiu) per passejar. Però si voleu un llibre original, que no es troba a tot arreu, i signat sense haver de fer cua aquesta és la vostra pàgina! Encara em queden DPK en català (pocs) i en castellà (més), per 17 ridículs euros us arribarà a casa signat i dedicat (o a casa d’algú altre si voleu fer un regal sorpresa). Tothom es comprarà poc més o menys els mateixos llibres, atreviu-vos amb un diferent!

Entrevista a NewT ara a internet

Una de les coses curioses que em van passar abans de final d’any va ser una entrevista que van fer-me a mi amb la meva dona (fotògrafa responsable de la coberta del meu llibre aquesta és la seva pàgina) el diari de Terrassa NewT, concretament Montse Puig. Ara ja hi ha la versió a internet i la nostra entrevista està disponible a l’abast de tothom clicant aquí.

Contra_CescLlaveriasOKUna de las cosas curiosas que me pasaron antes de final de año fue una entrevista que me hicieron a mi y a mi mujer (fotógrafa responsable de la cubierta de mi libro esta es su página) el periódico de Terrassa NewT, concretamente Montse Puig. Ahora ya existe la versión en internet y nuestra entrevista está al alcance de todo el mundo clicando aquí, sólo en catalán eso sí.

January 29th #libraryshelfie #nypl

[versión en castellano bajo la foto o en Spanish Version]

Una de les institucions que segueixo per instagram és la Biblioteca Pública de Nova York o New York Public Library (#nypl). Fa uns dies convocaven a tots els fans a fer-se fotos amb llibres, o en biblioteques, o llegint-los o… hi havia força marge, calia posar els hashtags #libraryshelfie i #nypl. Si voleu encara hi sou a temps, aquesta és la meva contribució, amb una mica d’autobombo, això també.

Han recollit aquesta foto en un video a instagram, aquí està la seva secció instagram a facebook, el video es veu només a instagram.

Autobombo NYPLUna de las instituciones que sigo por instagram es la Biblioteca Pública de Nueva York o New York Public Library (#nypl). Hace unos días convocaban a todos sus fans a hacerse fotos con libros, o en bibliotecas, o leyendo o… había margen, y se tenían que poner los hashtags #libraryshelfie y #nypl. Si queréis participar aún estais a tiempo, esta es mi contribución, con un poco de autobombo también.

Han escogido esta foto en un video en instagram, aquí está su sección instagram en facebook, el video se ve sólo en instagram.

Rafael Fernández “Ezcritor” critica DPK

Una molt bona manera d’acabar l’any.

dias-de-porno-y-kleenex

Una muy buena manera de acabar el año.

Cuando voy a comprar el libro de un autor desconocido prefiero apostar por un autor que se autoedita que por uno que es publicado por una editorial establecida. Ya sé qué me voy a encontrar con el de la editorial establecida: más de lo mismo, lectura estándar, cero riesgo. En cambio, no sé a qué se va a atrever el escritor que se autoedita. Porque si ha pisado el acelerador, nadie le ha obligado a meter el freno. Me da igual las erratas o los fallos de las autoediciones porque en la autoedición es donde están los héroes. 

Prefiero leer a un autor valiente, que apuesta por su obra, que a uno cómodo y estándar. Prefiero leer a uno que no se aguanta las ganas de que le lean que a otro que se resigna a lo que diga un editor.

Cesc Llaverias es uno de esos autores que se atreven a apostar por su trabajo, que se resisten a que se pudra en un cajón y deciden darle una oportunidad.

Su primer libro autopublicado, “Días de porno y kleenex”, es un libro muy bueno, que recomiendo sinceramente si eres un apasionado de la lectura. Es realista: gracias a su redacción consigue un efecto fotográfico de cada situación o personaje. La trama es tan real que parece que te has asomado a una ventana y que estás presenciando lo que él te cuenta.

Es un libro amable: te encariñas fácilmente con todos los personajes (y son muchos los que salen). Da igual qué barbaridad hagan: la mirada del autor consigue que todos se merezcan un abrazo, que te apetezca invitar a tu casa a cada personaje que sale en la novela. Se nota que el autor quiere mucho a cada personaje que sale en el libro (aunque asegure que son inventados, asunto que yo no me creo). Las escenas de sexo tienen morbo y están muy bien contadas. Refleja el sexo 100% español, de estar por casa. Sin exageraciones ni patetismos. Y como regalo, el autor hace gala de su buen humor, dando pinceladas de él en casi cada página, asunto que le agradezco mucho. Cuando terminas de leerte el libro te da la impresión de que, en una realidad paralela, has sido parte del grupo de amigos que protagoniza el libro. Cierras el libro y parece que has cerrado la puerta de un bar, sigues escuchando murmullos, la música retumbando y gente orinando por la calle. No estás loco. Sólo has sido victima de un gran escritor que se ha preocupado por crear algo “de verdad”.

“Días de porno y kleenex” es un libro que merece ser leído poco a poco. Sin atracones, saboreando cada escena: no tiene material sobrante ni lenguaje artificioso y todo lo que se cuenta en él merece la pena de ser leído. No es un libro que vaya a enseñarte nada nuevo que no sepas: pero es un libro sincero que levanta acta del tiempo en el que vivimos. Es un libro que me hubiera gustado publicar en mi editorial. Gracias Cesc por no dejar este libro en un cajón.

He hablado antes de este autor, aquí de un libro suyo, y aquí como ejemplo de autoedición, esta es su página.

¡¡¡Gracias!!!

Ruta DPK: Etapa 5

De la part més elevada de la ciutat fins arran de mar, el Casino, sota l’Hotel Arts, la cinquena etapa. Aconseguirà el Iuri el seu sommiat treball de croupier? O ha d’anar amb compte amb el que desitja no sigui que ho aconsegueixi?

CartesDe la parte más elevada de la ciudad hasta el nivel del mar, el Casino, bajo el Hotel Arts, la quinta etapa. ¿Conseguirá Yuri su soñado trabajo de croupier? ¿O debe tener cuidado con lo que desea no sea que lo consiga?

Ruta DPK: Etapa 4

El primer moment de la novel·la passa dins l’Espai Jove Boca Nord, un dels llocs més interessants del barri i on vaig passar moltes nits, música, cervesa i amics… una combinació 100% guanyadora. És la quarta etapa!

(c) Biblioteca El Carmel - Juan Marsé

Espai Jove Boca Nord (c) Biblioteca El Carmel – Juan Marsé

El primer momento de la novela pasa en el Espai Jove Boca Nord, uno de los lugares más interesantes del barrio y donde pasé muchas noches, música, cerveza y amigos… una combinación 100% ganadora. ¡Es la cuarta etapa!