Ressenya: Una amante complaciente, de Xavier Àgueda

amantecomplacienteportadaPer motius tan obvis com interessats no deixaré de defensar l’autoedició, i poder ressenyar coses autoeditades m’encanta, com és aquest cas.

En el llibre l’autor Xavier Àgueda deixa de banda els còmics que l’han fet famós per parlar-nos de… còmics! Els còmics, com va començar a dibuixar-los i les peripècies que ha viscut gràcies a ells. Salons de diferents tipus, portades “reials”, presentacions en clubs de sado (100% verídic), contractes no-remunerats com a col·laborador en premsa, etc.

Els beneficis materials que l’autor treu d’aquesta afició seva són pràcticament nuls, i aleshores sorgeix la pregunta: per què ho fa?

Ell diu que això dels còmics per ell és com “una amante complaciente” que no li exigeix res ni el coarta ni li critica, simplement s’hi entrega perquè sí i llestos, amb aquesta alegria, és la seva explicació, és tan bona com la de qualsevol, i molt més elaborada que la meva quan em pregunten per què escric (perquè m’ho passo teta!).

El seu còmic El Listo, poques línies, minimalisme i mala llet, l’ha portat a tot d’anècdotes que són les que apareixen al llibre, a qualsevol que algun cop hagi somiat amb la fama de l’autor de còmic aquest llibre li pot anar bé, com un bany de realitat, com una puta teràpia de xoc de realitat.

Em quedo amb dues anècdotes (més ja seria spoiler). Un saló on pràcticament tots els assistents eren autors, i clar tothom esperava que algú comprés un fanzine perquè la roda comences a girar i girar. El meu pas per la FLIA de fa any i escaig va ser una mica això també.

I quan un amic li comenta que no entén com sent professor té tants problemes per parlar en públic: “no té res a veure, els meus alumnes mai no m’escolten”.

A la venda el 12 de desembre!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *