Parada i fonda

És una amenaça més o menys recurrent però necessito decidir que faig amb aquesta pàgina, i per fer-ho necessito parar. La primera entrada és del 10 d’octubre del 2011, quasi 6 anys, en temps d’internet una barbaritat.

Això havia de servir per fer autobombo del meu llibre. Les xifres de vendes em diuen que, sense entrar en la meva capacitat com a escriptor, no estic especialment dotat per vendre. Tampoc escric tants llibres (2 des que tinc això en marxa) i darrerament quasi només he escrit articles dels viatges que faig.

Simultàniament a aquest “no sé què fer amb cescllaverias.cat”, el meu altre blog Els llibres del Senyor Dolent funciona millor, potser vol dir alguna cosa i hauria de tirar cap allà?

I  què en faig d’aquest xiringuito?

Un blog d’opinió com n’hi ha milers? Com si la meva opinió interessés algú? Un lloc on penjar avenços dels meus llibres? O peces més o menys literàries que no sé si conduiran a res en concret?

Nude Art Snapshot (c) Eric Le Sourd, Creative Commons

Tinc els meus dubtes sobre l’idoneïtat d’un blog per segons quines coses, i a part les meves limitacions, que seria un altre tema.

Ja hi ha blogs de viatges, i de llibres, i de tots, no té massa sentit afegir-ne, i tampoc sé si vull, si m’ho passaré bé fent-ho o les hores que hi dedico faria millor dedicar-les a escriure novel·les que és el que m’agrada.

Sí tinc clar que en el futur no hi haurà versió en castellà. Semblava una bona idea, com l’autoedició i traduir els llibres al castellà per tenir més públic. Quina visió de negoci la meva! Si això sobreviu ho farà només en català.

Que ningú es pensi que aquest és un post pessimista d’algú deprimit, no és això. Però cada cert temps em mola replantejar-me coses, un rellançament, un reboot si es vol, i trobo que ara toca.

Ja ho he dit, però hi torno: la primera entrada és del 10 d’octubre del 2011, quasi 6 anys! Potser això ha estat l’escalfament i ara he de començar de debó, vulgui dir això el que sigui.

Resumint: no sé què faré, tinc idees però necessito sospesar-les i destriar-les i jugar amb elles per decidir-me, necessito parar, pensar-ho amb calma.

Així que li dono vacances a aquesta pàgina per una temporada.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *