Follow

Després de fer nit a Seligman ens tocava fer encara una bona tirada fins a Monument Valley, es tractava de fer més quilòmetres per Arizona, entrar a Utah (y avançar una hora el rellotge) i arribar a la destinació.

El Monument Valley és territori Navajo, o Nació Navajo (Navajo Nation) per ser més exactes, una zona que abarca territori dels estats de Utah, Arizona i Nou Mèxic, un territori semiautònom governat per indis navajo.

El tema turístic està gestionat pels propis indis, tenen l’exclusiva, t’has d’entendre amb ells i no necessiten ser simpàtics. Això ja ens ho havien dit, però ens costava de creure en un lloc on en general la gent és d’allò més amable. El paisatge poc a poc s’anava fent més interessant.

Mireu a l’horitzó

Vam reservar un dels hotels més cars del viatge, però era dins de Monument Valley, era l’únic, i si la informació de la seva pàgina web era correcta valdria fins al darrer dòlar.

Vam arribar, vam comprovar que la poca simpatia dels indis no era cap tòpic, vam fer cap a la nostra habitació i vam veure que sí, valia el que havíem pagat. Que va ser una mica més ja que també calia pagar per entrar dins la reserva, encara que només entris a fer fotos cal pagar, no val el passi dels parcs naturals, ens van cobrar 20$. L’hotel està en una petita elevació, i el que es veu des d’allà és…

La Sandra i jo hem estat a un munt de llocs (i encara hem d’anar a molts més), però sense cap mena de dubte aquest és un dels llocs més impressionants que mai hem vist. I vam estar a punt de deixar-lo de banda! Val la pena fer la volta que calgui per arribar-hi.

Jugant amb l’HDR

Les fotos amb prou feines fan justicia, és un tòpic, però en aquest és veritat. Totes les habitacions de l’hotel estan encarades a aquest paisatge, només de pensar que veuríem el sol sortir per allà l’endemà ja ens emocionàvem. De moment el que tocava era la posta de Sol, vam voler ser més llestos que ningú i ens vam posar a fer fotos al Sol que es ponia, i tothom feia fotos al nostre darrera, era per alguna cosa.

La posta estava bé, però la vista principal amb el canvi de llums era molt millor.

Per sopar vam tenir algun malentès amb el personal de l’hotel, malentès que no els va inquietar el més mínim però que quasi ens deixa sense sopar, no teníem ganes d’agafar el cotxe i sortir de l’estat per sopar. El sopar era molt justet i car. La Sandra es disposava a passar-se part de la nit desperta per fer fotos i més fotos. No hi havia gaire cosa més a fer, tot i que es podia veure una peli de John Wayne projectada a una de les parets.

Si la posta de Sol va ser espectacular la sortida ens va deixar sense paraules.

No exagero, aquestes vistes eren des de l’habitació

Vam ser dels primers a esmorzar a les set, volíem fer moltes coses en molt poca estona. Després d’esmorzar vam posar rumb a Page, de camí vam creuar l’state line d’Arizona i vam recuperar una hora. Havíem vist una de les millors coses del viatge, sense dubte.