2022. Maig. Derrotisme triomfant!

Les vendes de Samizdat són de per riure (si sou dels que l’heu comprat teniu el meu agraïment infinit), però això no és cap sorpresa, de fet m’ho esperava. M’ho esperava una mica menys, no us enganyaré, però molts amics o coneguts ja van comprar un llibre meu, ja van complir, qui em mana a mi seguir escrivint llibres i més llibres?

La xifra que de moment em pertoca de drets d’autor és ridícula. De totes maneres, abans m’autoeditava i havia de posar calés (les impremtes no treballen gratis), que ara el saldo econòmic sigui positiu, encara que ridícul, ja és una millora.

Bé, després de Samizdat penso penjar al mateix lloc amb el mateix sistema una altra novel·la, i després probablement les altres dues prèviament autopublicades: DPK Dies de porno i kleenex i No va més, de les que encara tinc exemplars per vendre a casa.

En un parell d’anys puc posar 4 llibres i 2 més que s’estan fent ara mateix; i potser la cosa, de pagament ridícul en pagament ridícul, arriba a algun lloc.

 

Escriptor recòndit

Fan de Bukowski nivell friki

El ressó del meu treball és molt, però molt, limitat. Per això quan parlen de mi em fa molta il·lusió, què voleu. Així que aquí us enllaço el que han dit de mi a la pàgina Escritores recónditos. És de fa uns dies, però em van agafar de vacances.

Moltes gràcies, i als que  encara no teniu cap dels meus llibres potser seria moment que hi posessiu remei, no?

Estat de la qüestió

Al final aquest blog ha passat de l’autobombo del meu llibre, i després dels meus llibres, a ser un blog sobre els meus viatges. Ha estat de manera natural, per mantenir el blog viu, clar que això fa que qui busqui un blog literari potser quedi decebut.

4183907164_c3b571819f_b

Highway 1 (c) the_tahoe_guy, Creative Commons

Tornem als viatges, el principal és enllestir el viatge als EUA de l’any passat. Ja només queda San Francisco (la quantitat de fotos que en tinc fa feredat) i la tornada a LA, creuant el Big Sur i seguint sempre que va ser possible la Plfcacific Coast Highway, les postes de sol al Pacífic són impressionants. I més viatges? Hi ha una escapada a Liverpool al desembre i les vacances de setmana santa a Atenes. Al ritme que vaig a més a més quan ho enllesteixi ja hauré fet les vacances d’aquest any o sigui que la roda no s’atura.

Puc intentar donar un aire més literari al que explico sobre els viatges, però no sé si me’n sortiré o si m’agradarà, la veritat és que aquest estil que faig servir ara m’agrada, tampoc sé si té gaire interés.

Jo i llibres_2I els llibres i tot això? Doncs cada cop que apareix alguna cosa ho penjo aquí, però escric al meu ritme i el següent llibre encara trigarà. Puc penjar fragments, o altres coses noves que vaig fent, però tot serien només fragments. O podria tornar als relats curts, realment curts i anar-ne publicant. Aquesta darrera idea és la que més m’agrada, però requereix més feina. A més a més fa anys que no escric cap relat curt, fa la tira en vaig publicar un aquí mateix, però tenia anys, molts. A més a més el tema literari té un problema afegit, la versió en castellà. Dies de porno i kleenex i No va més tenen versions en castellà, m’estimo els que me l’han comprat en castellà, m’hi casaria, però són molt pocs, són tan pocs que els següents llibres no tindran versió en castellà, què faig amb les coses més “literàries” que posi aquí? Les tradueixo o no? Una cosa és traduir un viatge, però traduir relats o prosa, fins i tot d’extensió reduïda i en aquest cas sense comptar amb ajuda… Representa molta feina, cosa que no em preocupa, perquè acabi sortint una cosa de la que no me’n senti gaire orgullós, i això sí que em preocupa. Un text d’unes 1000 paraules amb alguna imatge, que poden ser fotos meves o de Creative Commons, podria quedar bé.

Nude Art Snapshot (c) Eric Le Sourd, Creative Commons

Nude Art Snapshot (c) Eric LeSourd, Creative Commons

He dit Creative Commons? Tinc un altre blog, va sortir més a lo tonto i ha acabat sent el meu blog més visitat, només tinc dos blogs no us penseu. Els llibres del Senyor Dolent, on penjo les ressenyes de tots els llibres que em llegeixo, i que ja s’acosta a les cinc-centes entrades. D’un temps ençà entrades amb imatges de Creative Commons (quan és possible) sobre llibres. Com que aquell blog funciona me’l vull prendre més seriosament, i això també implica més temps.

Algú sap on venen dies de 40 hores?

S’acosten els Reis

Provant els meus poders hipnòtics

Provant els meus poders hipnòtics

Molt bé: dies assenyalats, botigues petades de gent, preus pels núvols, i regals que s’han de fer, i falten idees. Coi no us ho penseu més, compreu el meu llibre! Arribará abans de Reis allà on volgueu, numerat i dedicat per l’autor. Si la persona no és molt de llegir digueu-li que és un exemplar de col·leccionista i n’hi ha pocs (això és cert). I si vosaltres encara no heu comprat el llibre no sé què espereu, després us queixareu de les corbates i els mitjons i aquests regals sense cap gràcia quan heu tingut l’alternativa a un sol CLIC

Si sou dels que necessiteu més per decidir-vos teniu aquesta ressenya en català i aquesta altra en castellà.

La presentació

Amb el Director WilkinsFa anys que escric, m’he presentat a concursos, he enviat originals no sol·licitats a editorials i agències, i he aconseguit que editorials em sol·licitessin originals (tampoc va servir de gaire), m’he autoeditat dos llibres i encara un altre disponible com a llibre electrònic a amazon (encara no el teniu?). He fet un munt de coses, però una presentació encara no l’havia feta mai.

Presentació_03Era escèptic, pensava que no vindria ningú (o només parents i coneguts), que no tenia gaire sentit. Però a la llibreria La Temerària, fent honor al seu nom, em van oferir l’oportunitat i no podia negar-me, què coi de tot se n’aprèn!

LTI el dia va arribar, 25 de novembre a la tarda, a la cèntrica llibreria ens vam reunir i, com diria aquell, vaig parlar del meu llibre. He de donar les gràcies a Julián Figueres director Wilkins per acompanyar-me i fer la introducció i conduir una mica tot allò. La seva part va fer somriure la gent i així és més fàcil tot. També a Sandra Moscoso que es va encarregar de fer fotos i demés. I a la llibreria La Temerària, per cedir-me l’espai, la llibreria més xula de Terrassa.

La veritat és que superada la primera frase va ser més fàcil que no m’esperava, va ser entretingut explicar la gènesi dels personatges, perquè fan el que fan, o perquè no, o com escric… Va ser divertit i juraria que amè, i probablement ho repeteixi en el futur, però aquesta serà per sempre la meva primera presentació.

Presentació_02Moltes gràcies a tots!

Presentació en una setmana

LTLa llibreria La Temerària, en una decisió que fa honor al seu nom, han programat una presentació de No va més / No va más, el dia 25 de novembre a les 19:00, serà el primer cop que faig una cosa d’aquestes així que pot passar de tot, quedeu avisats!

La llibreria està al Carrer Unió número 7, a tocar de l’ajuntament o al costat de la botiga nespresso, molt a prop de l’estació Terrassa Rambla de FGC.

És una oportunitat per si voleu un llibre signat i us fa cosa comprar-lo per internet. A més a més la llibreria està d’allò més bé, i en un moment on tantes llibreries tanquen això es mereix una celebració, o una visita. Us espero!

I per cert hi ha gent que ja gaudeix del seu exemplar de No va més, com per exemple la també escriptora Patricia Muñiz (teniu aquí una ressenya del seu darrer llibre, Lizzie).

No va més Lizzie

Fins i tot el llibre s’ha vist al metro de Barcelona, sereu els únics que no el tindreu?

Esther llegint

 

Ara sí que sí!

NVM_Port_CATDes d’ara mateix ja es pot comprar No va més / No va más al terriblement competitiu preu de 15€ (despeses d’enviament al marge). Si això de comprar per internet no us fa el pes us podeu adreçar a la llibreria La Temerària, al carrer Unió número 7, al centre de Terrassa.

A més a més de recolzar un escriptor dels altres límits i (espero) passar una bona estona adquirireu un llibre numerat i signat! Cada llibre és únic.

Necessiteu més? Què us sembla poder llegir de franc el primer capítol en pdf?

NVM_Capítol 1