Feina feta, aneu avançant amb les compres nadalenques

Des de fa uns anys tenim plenament integrada la tonteria aquesta del Black Friday, el divendres després d’acció de gràcies com una suposada data d’inici de la campanya de vendes que ha d’arribar fins a Nadal. Els primers anys semblava que sí, que realment hi havia descomptes importants, segurament més amb la idea de liquidar restes d’estoc que no pas de fer el gran negoci, però darrerament no és gaire espectacular. És una data per començar a comprar i toca comprar, preocupar-se pels descomptes és de pobre i de ser el típic torracollons.

Doncs bé, no espereu més i compreu els meus llibres i regaleu-los a qui volgueu o a vosaltres mateixos! No espereu, feu-ho ja! Samizdat és un llibre “gamberro” sobre com un grup d’aspirants decideixen lluitar contra les editorials que no els publiquen i en molts casos ni es llegeixen les seves obres. Keshet és una història que va començar de manera simple però que es va anar complicant i creixent i va anar guanyant intensitat i capes i històries… potser el meu millor llibre fins al moment. Samizdat és més curtet i amb lletra còmode, Keshet és força més llarg i amb un cos de lletra còmode però una mica més apretat, els podeu trobar en aquest enllaç i em consta que us arriben bé i en pocs dies, o si teniu kindle els podeu pillar ja mateix per un preu molt baix o inexistent si teniu kindle unlimited. Vinga, els compreu i ja teniu una cosa menys a fer per Nadal que després s’acumula tot pels darrers dies i no podem amb l’estrés ni nosaltres ni els pobres repartidors.

Com va començar Keshet, i com acaba.

Va començar de la manera més simple, tenia una imatge al cap, una escena només. Una noia es desperta en un llit que no és el seu acompanyada, l’altra persona dorm, ràpidament es vesteix sense despertar a l’altra persona i surt d’allà camí a casa seva.

Era molt poc. Vaig anar pensant-hi, en detalls, volia que la protagonista fos una noia, encara que només fos per canviar de tant protagonistes masculins als meus llibres. Volia que visqués al barri del Carmel. I amb això ja vaig tenir una mica més dibuixat l’argument, almenys el del principi, com arriba a casa seva, com passa el dia, com al vespre va al Boca Nord, a la platja, l’endemà… Anava afegint coses i coses i al final vaig tenir un capítol. Havia anat afegint detalls a la història, un rerefons que després voldria ampliar i un entorn amb uns secundaris que em començaven a agradar. Tot això va passar el 2014, vaig tenir una novel·la enllestida el 2019, perquè anava fent altres coses i perquè en general escric quan puc i no sempre que m’agradaria.

I aleshores va començar l’odissea: presentar-la, esperar, decebre’m, tornar-la a presentar… tant i fa si era un premi o una editorial, en els premis si no et diuen res és que no has guanyat, i les editorials de vegades et diuen que si en X temps no et diuen res és que no estan interessats, o ni això, o et contesten i et diuen que s’ho han pensat però que no. I així un, i un altre i un altre… en vaig parlar en aquesta entrada.

Potser que la meva novel·la sigui dolenta? Sí, i seria l’opció més fàcil i raonable, però després veus coses que s’estan publicant i aleshores és quan ja no entens res. I per això, avorrit de fer voltar la novel·la sense èxit vaig decidir tirar pel dret, i aquí estic ara.

La novel·la va començar amb una imatge i ara acaba al gegant tecnològic perquè la compreu fàcilment i el llibre s’imprimeixi i us arribi a casa en dos o tres dies com a molt,  o perquè us la descarregueu en kindle si sou més de llibre electrònic.

Jo també faig reentrada: Keshet

Tot va començar amb una imatge, una escena, tenia l’escena, m’agradava i vaig començar per aquí, sense saber on em duria, i a estones perdudes i anava tornant, i em vaig trobar amb un capítol. Ho vaig deixar dormir, ho vaig ensenyar una mica, les opinions eren bones però allò era només un primer capítol, faltava molt.

A estones perdudes, a ràfegues quan podia, a empentes i rodolons entre el 2014 i el 2019 vaig enllestir la història que vaig batejar amb el nom de la protagonista: Keshet.

A partir d’aquí res va sortir bé. Concurs gran, editorial mitjana, concurs petit, editorial petita, editorial gran (total, ja que més dóna!), microeditorial o fins i tot editorial amb un sol home orquestra al càrrec de tot. Objectius variats però els resultats sempre els mateixos, una negativa o un silencia que volia dir el mateix i que a més afegia el dubte de si realment algú a l’altra banda s’havia llegit allò.

D’aquest cabreig meu en va sortir Samizdat, i trobo que ara és just fer servir el mateix métode per treure a correr Keshet i que els lectors en facin justicia. Espero que us agradi!

Nude Art Snapshot (c) Eric Le Sourd, Creative Commons