Atenes, primer dia (complet)

Ens vam llevar, vam esmorzar a l’hotel i ens vam disposar a passejar. Era el 25 de març, festa nacional, ens semblava que l’Acròpoli era tancada però no el museu que hi ha al peu de la muntanya amb totes les peces d’art que els anglesos no es van endur al British Museum. Però a Grècia la festa nacional vol dir exèrcit, i la desfilada la teníem pràcticament al nostre hotel.

Grècia té un exèrcit gran, sobretot si el comparem amb altres exèrcits de països amb una població similar. També tenen un conflicte amb Turquia, sobretot per l’illa de Xipre, i Turquia és molt gran així que no sembla que Grècia, tot i les retallades, redueixi efectius militars.

El museu de l’Acròpoli estava obert, és una visita obligada. Al mateix nivell que l’Acròpoli en sí i el Partenó.

Les vistes del Partenó són constants i s’aniran repetint molt, no em penso disculpar, això és un viatge a Atenes!

Sortint d’allà estàvem una mica sense saber cap on anar, i vam decidir tirar cap a l’hotel i passejar pel parc que veiem des del menjador. Les columnes corínties del temple a Zeus Olímpic deixen intuir un temple d’unes dimensions colossals.

Arribàvem a un lloc conegut gràcies a la televisió com a escenari de manifestacions. Tot i que la situació a Grècia no havia millorat tampoc vam trobar un ambient dolent. Suposo que la gent s’acostuma a tot, o es resigna, en fi, a la plaça Síndagma vam aprofitar per refugiar-nos de la pluja en un bar.

La guàrdia nacional, després hi tornarem.

Vam tirar cap a Monastiraki, i ens vam trobar amb aquesta esglèsia bizantina (amb un aspecte que recorda al nostre romànic) del segle XI, l’esglèsia Kapnikarea.

I ja de seguida el centre-centre de la zona de Monastiraki.

Un cop aquí vam enfilar-nos una mica, el carrer que pujava tenia unes bones vistes i ja era hora de provar una mussaca! És el plat nacional, i pràcticament a tots els restaurants en preparen, el preu i la qualitat poden variar però no és un plat lleuger, això sí és ideal si heu de caminar.

El dia abans ho havíem començat a veure però avui confirmàvem que es podia menjar bé i barat a Atenes. No és una bogeria i cal mirar una mica els preus abans d’entrar.

I el dinar, amb les vistes, va ser fantàstic.

 

Volíem visitar el Mont Licabet, això volia dir que havíem de tornar enrere, vam tornar per un carrer menys turístic i vam donar una ullada a una Atenes més real.

De nou a la plaça Síndagma vam poder veure l’espectacular canvi de guàrdia. L’uniforme sembla ridícul, però no us fieu dels soldats amb uniformes ridículs, la Guàrdia Suïssa del Vaticà tenen un uniforme absurdament ridícul però són un cos militar d’elit. I juraria que és el mateix cas.

Al Mont Licabet s’hi arriba amb un telefèric. Vol dir això que ens estalviarem una pujada? A mitges. És un telefèric d’aquells que van per sota terra, i no s’agafa precisament al peu, més aviat a mitja muntanya. Una muntanya completament urbanitzada, o sigui que a pujar i fer escales i esbufegar… Després per 7€ el telefèric ens deixarà a dalt d’aquesta muntanya (on deu fer segles que no es veuen els llops que li donen nom).

Les vistes són espectaculars, es veu tot Atenes, sorprenen les dimensions de la ciutat, és realment molt i molt gran.

A més a més, la llum i els núvols donaven un aspecte fantàstic, sobretot cap a la part del port.

Tirant de zoom no era difícil agafar els monuments més destacats.

En algun moment ens havíem de fer la típica foto.

De baixada es va posar a ploure amb ganes i ens vam refugiar en un bar, en sortir vam anar de camí cap a l’hotel passant per l’estadi Panathinaikó, on ja no vam poder entrar per l’hora que era.

Es va construir al segle XIX, no és un monument de la Grècia Clàssica, però va ser on es van celebrar els primers jocs olímpics de l’era moderna el 1896.

A l’hotel vam aprofitar per descansar una mica abans d’anar cap a Plaka a sopar. Però ens vam anar fixant en els noms dels carrers per no perdre’ns en tornar. Vam menjar en una terrassa d’un bar, en una part de carrer en pujada plena d’escales i terrasses de bar. Vam menjar moltíssim i no ens vam poder acabar el menjar, entre els dos no va arribar als 40€ en plena zona turística. Aquest seria un viatge on gaudiríem del menjar.

Gràcies a haver-nos-hi fixat vam poder tornar a l’hotel de seguida. I ens convenia dormir, l’endemà ens tocava matinar de valent, però valdria la pena!

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *