Atenes, ens llevem ben d’hora ben d’hora per visitar l’Acròpoli

Ens llevem a les 6, estem esmorzant a l’hotel a les 7 (sí, de vacances portem un ritme relaxat) i som a la cua de les taquilles per pujar a l’Acròpoli a les 8, tenim per davant a molt poqueta gent. És el monument més visitat d’Atenes (amb moltíssima raó) i som en temporada alta, o sigui que la recomanació que fem és de matinar, a més a més de poca cua hi haurà poca gent (això és relatiu) allà dalt.

Ja ens comencem a conèixer el passeig que va per la falta del turó on està situada l’Acròpoli, amb el seu impressionant Odèon d’Herodes Àtic.

L’entrada val 12€ i ens servirà per més atraccions arqueològiques. Entrem per la porta dels Propileus. Era tant d’hora que ens vam trobar amb un petit grup de soldats grecs que baixaven de la muntanya (marcant el pas), suposo que els responsables d’hissar l’enorme bandera grega que oneja al capdamunt de tot.

Fem fotos al temple de Nike Àptera, jònic, i només creuar l’entrada allà ho tenim.

A l’esquerra l’Erectèon, amb les seves cariàtides, i a la dreta l’obra mestra del dòric, el Partenó. Quasi 2500 anys de marbre, el bressol de la civilització. No puc deixar de repetir que venir d’hora ha estat un encert.

Això era l’estrella del viatge, i el motiu per triar Atenes, i s’ho cal, a partir d’aquí ja tot faria baixada. En sortir d’allà dalt fem cap a l’estadi Panathinaikó, que el dia abans ens el vam trobar ja pràcticament tancat.

L’entrada inclou poder visitar un petit museu muntat a l’interior amb una mostra de tots els cartells olímpics i les diferents torxes que s’han fet servir. És prou interessant, però l’impressionant és l’estadi, d’unes dimensions molt més que respectables per estar fet a finals del segle XIX i imitant els estadis clàssics (els estadis tal i com els coneixem i els camps de fútbol, amb alguna excepció, són pura arquitectura del segle XX en endavant).

Vam remuntar pel parc que hi ha des d’allà fins a la plaça Síndagma, i allà vam agafar el metro. Volíem veure el Pireu i per això necessitàvem metro i trasbordament, ho vam aconseguir sense perdre’ns. La part on ens deixa el metro és poc agraïda, és des d’on surten els ferris cap a les illes, a l’estiu deu ser un no parar. Després de dinar en un lloc petit prop del mercat (ens vam posar fins a dalt de peix per 25€) arribem a la part de port esportiu, i aquí el passeig és una mica més agrait.

Tornem al centre i a l’hotel a descansar una mica fins l’hora de sortir a sopar. Volíem sopar a Monastiraki, però acabem en un racó xulíssim de Plaka, un restaurant amb música en viu on sopem prou bé per 39€. Ja sé que repeteixo molt els preus, és que em costava de creure que menjessim dues persones per aquest preu.

Un parell de fotos nocturnes de Plaka fetes amb el mòbil per tancar aquesta entrada.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *