Atenes, arribada

Visitar Grècia i poder veure en persona el Partenó és una cosa que sempre m’havia atret, amb aquesta idea i poc més vam decidir el nostre viatge de Setmana Santa. També tenia interés en saber si podria llegir els cartells amb el grec clàssic que vaig aprendre a 3er de BUP (vaig fer lletres pures).

La primera impressió del país no va ser la millor. L’aeroport està connectat amb la ciutat via metro, tren i bus, però tant el metro con el tren estaven de vaga, vaga absoluta i a totes les pantalles només es llegia STRIKE, ni rastre de serveis mínims, potser ni existien. Jo estic a favor de les vagues en general i només em vaig recordar de la mare dels treballadors en una vaga (la vaga o el que fos de controladors aeris el desembre de 2010). Tocaria arribar a Atenes en bus.

 

El bus X95, per 6€ ens va dur a la ciutat. Un bus pràcticament col·lapsat de gent, que feia el que bonament podia, vam fer una bona estona de cua i després més de dues hores de viatge, anxovats i a peu dret, fins arribar a la plaça Syntagma. I d’allà caminant fins a l’hotel. Quan preparàvem el viatge i miràvem on allotjar-nos vam trobar una oferta en un hotel de 4 estrelles i ni ens ho vam pensar, era aquest.

Vam registrar-nos, vam deixar les maletes i vam sortir, eren quasi les cinc i no havíem dinat, vam caminar direcció a l’Acròpoli i vam menjar alguna cosa semblant a un kebab, i ja amb la panxa relaxada vam caminar pel passeig que hi ha rodejant l’Acròpoli. És la foto d’Atenes, és el lloc, i a aquella hora, amb el canvi de llum del capvespre, era espectacular.

Va ser una presa de contacte molt ràpida amb la ciutat. I les primeres sensacions no eren del tot bones. La ciutat sembla caòtica i el trànsit és infernal, i les voreres estan molt fetes pols, gran part de la ciutat està així com deixada (no faré l’acudit aquell de “ja podrien repintar el Partenó”), potser és un efecte de la brutal crisi que pateixen o potser aquest és l’aspecte normal de la ciutat.

Ens havien recomanat per passejar i per menjar les zones de Plaka i Monastiraki, i és el que vam fer, i ens vam perdre a l’hora de tornar a l’hotel. Una cosa bona d’Atenes són els preus, mirant una mica és possible sopar a preus d’allò més raonables, però cal mirar que allà (com aquí) també els encanta fotre la gran clavada als turistes.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *