26.11.2018. El que costa.

Com que això de fer una entrada setmanal m’està costant més que no em pensava és possible que caiguin unes quantes entredes parlant d’aquest tema. Però l’any ja gairebé s’acaba o sigui que aquesta murga setmanal té un final a la vista.

Escriure sense tenir absolutament res a dir o explicar és curiós, però a poc que vulguis escriure ho acabes fent. La part mecànica, aquella part que fa que els nostres pensaments es codifiquin en lletres, és un part que necessita exercitar-se. Vaig tenir una época en que escrivia mini-diaris del dia abans de posar-me a escriure, i ho facilitava molt. Explicar un dia en que no has fet res destacable té el seu mèrit. És molt fàcil recordar el dia que vas seduir a aquella noia, o que vas guanyar una pasta al casino, o que vas fer qualsevol cosa gran, important, inusual, extraordinaria… no té cap mèrit. Però posar negre sobre blanc un dia gris té mèrit, primer perquè t’obliga a treballar amb un material que preferiríem oblidar, i segon perquè fer això implica el reconeixement que això és el que hi ha, que has arribat aquí i les perspectives d’arribar més lluny s’aguanten amb unes dosis d’optimisme que no tens, que de fet aspires a aquesta grisor amb ocasionals i espaiades jornades glorioses. Que tampoc saps massa com gestionar una vida massa interessant, ni amb els anys que tens et posaràs a aprendre-ho, sobretot perquè no treu cap a res més que a frustració, saber jugar al bacarrà a Mònaco, demanar xampany a Saint-Tropez o fer un cruer en solitari pel Pacífic sud són coses útils si les pots arribar a fer, sino no són res de res.

Però són evasió, placebo, i la bona literatura és el placebo pels que notem que la vida ens decep amb trames previsibles i personatges plans i mil i una collonades repetitives fins a la mort. Perquè tinguem clar que és o el placebo o fotre’s un tret o canviar de vida, però per canviar de vida fan falta, medis i sobretot ganes, i ens hem fet a la grisor per ara posar-nos com a ionquis del llampant, com a molt arribarem a bisuteria de basar dels xinos, res més. Les idees clares, encara que siguin una merda.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *