2020. Octubre. Mercats.

Un tema constant és que em trobo enfront aquesta columna mensual que m’he imposat a mi mateix i no sé gaire què escriure. No dir res seria un acte coherent i revolucionari en aquesta època de soroll constant, però em semblaria massa trist liquidar aquesta columna en aquestes miserables quatre línies.

Aquest setembre ha tornat una de les meves fires preferides, la Fira del llibre d’Ocasió (teniu fins demà dia 4 per fer-hi cap). Amb l’any que portem la veritat és que no les tenia totes amb que es fes, però sí s’ha fet i pels malalts com jo és una gran cita. Aquest any hi havia menys parades, dispensadors de gel i un sentit únic de circulació per anar mirant (ascendent) i una cosa que m’ha semblat positiva, només la banda Llobregat (o Montjuïc, o Sud) tenia parades, això em sembla bé, suposo que el tenir menys paradistes ajuda però em mostro molt a favor de concentrar-los en una sola vorera d’aquest carrer de tan mal creuar. El que m’agrada és que s’hi poden trobar des de llibres barats sense més fins a coses més triades, més interessants i que en molts casos han tingut una sort editorial diversa, jo aquest any tenia alguns autors dels que volia trobar coses, Pedrolo i Moravia. Tot i que fa poc va ser el centenari de Pedrolo gran part de la seva obra no ha estat reeditada i cal rescatar-la com a llibre d’ocasió. I a Moravia se’l va publicar en català fa temps i amb l’excepció d’Agostino no sé si es pensa seguir reeditant (seria una molt bona noticia), vaig complir amb els objectius.

Fa poc vaig llegir el llibre Abans de les cinc som a casa on l’argument gira al voltant d’uns diaris comprats a Sant Antoni, vaig fer una visita a Sant Antoni abans de deixar-me caure per la Setmana (ha estat un setembre amb força llibres) però em faltava un altre lloc que també es menciona, els Encants Vells. Són un lloc que m’encanta i hi era més o menys assidu quan estava a l’anterior ubicació (i jo hi vivia a tocar), el nou emplaçament m’agrada i em fa gràcia parlar-ne com els Nous Encants Vells tot i que aquest no sigui el seu nom oficial (perquè si dieu Encants Nous us enviaran a Aragó amb Dos de Maig). Hi vaig veure poc o molt el de sempre, un maremàgnum d’andròmines, si no el coneixeu no us el perdeu, tots els dilluns, dimecres, divendres i dissabte, matí i tarda.

I un detall amb que no hi comptava, tornen les barraques a Barcelona.

No és un tema de barraques, és pobresa i exclusió, però ens crida l’atenció per l’estètica, pel xoc entre els edificis nous i cridaners del 22@ i el TNC o els Encants i allà mateix això… en fi.

Al final sí que tenia coses per explicar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *