17.12.2018. La resposta és 42.

Com sap tothom que hagi llegit La guía del autoestopista galáctico (pot ser que el llibre no estigui traduït al català?) la resposta a absolutament tot és 42, però per quan es dóna aquesta resposta ja ningú recorda la pregunta.

Fa pocs dies he complert 41 anys, per tant he entrat en el meu 42è any de vida. És un truc per allargar dos anys l’ús del número 42, aquest any estarè en el meu 42è any de vida i l’any vinent tindré 42 anys, cal aprofitar això perquè no em torna a tocar un any amb una certa gràcia fins als 69 i encara falta la tira.

Fer anys no mola, el que passa és que l’alternativa encara és pitjor i això és l’únic que ho salva, però ja està. No sóc més savi, ni més moderat, sí que noto que hi ha més coses que me la porten absolutament fluixa i que cada cop crec que hi ha més gent que no serviria ni per fer-ne compost. Les coses típiques de l’edat doncs estan amagades esperant el seu moment per saltar-me a sobre, de moment em respecten però no sé el que durarà això, segueixo tenint una dentadura sense ni una sola càries, una vista perfecta que no necessita ulleres i cada cop estic més sord, això sí, no té res a veure amb l’edat però no ajuda.

Una cosa que deu anar fatal per l’oïda són els auriculars per escoltar música, no els poso gaire forts però quan vaig en tren les alternatives són escoltar vulgui no vulgui les converses del meu voltant i anar pensant en més gent que no val ni per fer compost o anar perdent audició i refugiar-me en una bombolla feta de llibre i música. Salut auditiva o salut mental? He escollit la segona opció per no acabar pujant al tren amb una motoserra com si allò fos una pel·li gore de baix pressupost.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *