13.11.2017. Edició.

Sí, jo també m’he autoeditat, què passa?

El món de l’autoedició és dur, fonamentalment perquè a més d’escriure cal promocionar el llibre i aconseguir que la gent afluixi la pasta i se’l compri. No és gens fàcil. En aquest món a més a més tots fem el mateix, i de vegades per diferenciar-se hi ha qui fa coses d’allò més sorprenents.

Aquest post a lecturalia en parla, per si us fa mandra clicar a l’enllaç us explico que: Tunglið, una petita editorial islandesa, només fa tirades de 69 exemplars aprofitant les nits de lluna plena i tots els llibres que no es venguin aquella mateixa nit van a la foguera.

Com us heu quedat? El nom de l’empresa vol dir “lluna” i aquesta manera de publicar llibres té avantatges, la fabricació i venta es fa en una sola nit, la promoció com no la facis abans no té gaire sentit. I quan surt el Sol el llibre és reduït a cendres, i fins al mes que ve amb un altre llibre.

Hi ha un no sé què poètic en tot això, és trist i bonic, i sobretot agafa el que passa amb els llibres i en fa una cosa màgica. Més proper a un happening que a l’edició de llibres convencional, i convertint el llibre en un objecte rar i escàs i que cal comprar al moment, i si no desapareix, convertint el llibre és una oportunitat fugissera.

Tot això va contra l’essència del llibre. El llibre està fet per durar, per romandre, per democratitzar el coneixement. I a més a més és un objecte increiblement pràctic i que des de l’edat mitjana només ha canviat els materials i les mides i les tècniques de fabricació, però res més, un disseny guanyador amb més de mil anys, i els que li queden encara.

També és una reducció a l’absurd d’una tendència dels temps que vivim, la novetat, la fugacitat, només ens interessa el que és nou mentre és nou i quan ja hi ha una altra cosa més nova la primera deixa d’interessar-nos del tot, ja no existeix. És igual si entre una novetat i l’altra han passat 5 anys o 5 minuts. Al cap i a la fi cremar els llibres a la sortida del sol no és tan diferent d’enviar-los a la trituradora quan tornen de les llibreries els exemplars no venuts, repudiats, deshonrats, vençuts i condemnats.

Matar un llibre d’aquesta manera vol dir que estava viu, perquè només es pot matar allò que viu. Una vida curta i enlluernadora, com una flama, com la flama on acabarà el llibre si ningú el compra en qüestió d’hores. A mi la idea m’encanta.

https://www.flickr.com/photos/erinkate/

fire © Erin Buonocore, Creative Commons.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *